30/11: Ajudar és invertir

DESTRUIR SEMPRE és més ràpid i senzill que construir. Catalunya ha construït amb els anys un teixit econòmic de comerç, indústries i autònoms molt dens i eficient, però també molt fràgil, perquè hi ha poques grans empreses amb grans reserves per aguantar els mals temps. Aquest teixit està amenaçat més que seriosament per la crisi que comporten la pandèmia i els confinaments. Reconstruir-lo serà llarg i costós. Aquesta no és una crisi com altres i no es pot llegir en termes darwinians com una mena de purga on només sobreviuen els més forts. Estan en risc activitats econòmiques que eren perfectament viables fa pocs mesos i que ho haurien de tornar a ser d’aquí pocs mesos, però que necessiten un pont per travessar el buit actual. Aquest pont només poden ser les ajudes públiques. Unes ajudes directes o indirectes -ajornant impostos- que certament comprometen avui les finances públiques. Però més compromeses estaran, i per més temps, si el teixit es destrueix i no hi ha l’activitat econòmica que cal per sostenir la despesa pública. En aquest sentit, ajudar eficaçment al manteniment d’aquest teixit no és llençar els diners, és invertir perquè torni a ser productiu tan aviat com es pugui, en benefici de tots. També del sector públic.