2/11: Temps elèctric
El rebuig a les mesures oficials contra el coronavirus pot arribar a ajuntar al carrer tot un còctel impossible. D’una banda, hi ha la gent i els sectors que es consideren directament perjudicats per les mesures. D’una altra, sectors que per rebuig a l’autoritat o perquè consideren que les llibertats personals no es poden retallar ni per una causa sanitària, estan en contra d’aquestes mesures. Els dos sectors no negarien la gravetat de la pandèmia, però sí -i hi tenen dret- la manera de gestionar-la. Però al còctel impossible s’hi ajunten els negacionistes que creuen que la pandèmia és una enganyifa conspirativa. I encara dos components més, menors però sorollosos: els sectors d’extrema dreta que volen enderrocar el sistema i un percentatge de gent que s’apunta a qualsevol gresca, alguns per treure’n alguna cosa. El còctel és impossible, perquè cadascun d’aquests grups té interessos, objectius, demandes i mètodes diferents, sovint incompatibles. Però hi ha un factor que afavoreix el còctel: el malestar i la tensió latent en la societat, que ha creat un clima elèctric en què qualsevol cosa pot fer saltar l’espurna. Hi ha a l’aire una electricitat de tempesta, i no tenir-la present impediria entendre i sobretot preveure les explosions.
