Nous passos cap a la desconnexió

La plataforma IdentiCAT d'identitat digital catalana que el Govern vol promoure mitjançant el Consorci de l'Administració Oberta –organisme que ja emet certificats digitals i al mòbil basats en el DNI espanyol– té interès pel seu caràcter descentralitzat, que fa ús de la tecnologia de cadena de blocs, i especialment per l'aspecte de l'autosobirania. És el mateix ciutadà qui acredita ser qui diu que és i quina porció de les seves dades personals exposa en cada transacció.

Quan ara ensenyem el DNI per accedir a un servei restringit a majors d'edat també estem revelant el nostre gènere, com es diuen els nostres progenitors i el nostre lloc de residència; en canvi, amb l'IdentiCAT només exposaríem la informació pertinent, en aquest cas, la data de naixement. Si el sistema s'imposa, el model de negoci dels gegants digitals se'n ressentirà, perquè es fonamenta en xuclar-nos com més dades millor en cada interacció.

Políticament, aquesta nova iniciativa de la conselleria de Jordi Puigneró s'emmarca en una campanya per fer els ciutadans catalans menys dependents de l'estat espanyol en el món digital, i preveu altres mesures no gaire diferents de les que s'haurien hagut d'aplicar en cas d'haver-se executat el mandat del referèndum de l'1-O.

Així, cal interpretar la imminent posada en marxa de l'Agència Catalana de Ciberseguretat, un cop acreditada la seva constitucionalitat, però també els desplegaments de fibra òptica pública, que a més d'interconnectar el territori afavoreixen l'aparició de petits operadors comarcals de telecomunicacions com a alternativa a les grans 'telecos' estatals: al Govern no han oblidat amb quina diligència alguna d'elles va bloquejar fa dos anys l'accés dels ciutadans a les webs relacionades amb el referèndum. Algun d'aquests nous desplegaments de fibra fins i tot situen Catalunya més a prop de tenir connectivitat internacional directa, un àmbit en el qual es preveuen altres avenços en els pròxims mesos.