Escalfant motors per al Sant Jordi 2017: els candidats a títols més venuts

BarcelonaL’allau de novetats del primer trimestre de l’any ha confirmat que el sector editorial es recupera i torna a pitjar l’accelerador. Després de reduir la productivitat durant l’últim lustre, les grans editorials tornen a apostar fort per valors de la casa, com ha passat amb Jaume Cabré, Empar Moliner, Xavier Bosch i Sílvia Soler a Grup 62 o Albert Espinosa, Javier Cercas i Stephenie Meyer -que va vendre més de 100 milions de la saga vampírica Crepuscle - a Penguin Random House.

L’any que Jordi Herralde ha deixat de ser director d’Anagrama, tot i que continua sent president de l’editorial, han arribat novetats prometedores d’Ian McEwan, Yasmina Reza, Gonzalo Torné i Luis Goytisolo: nascut el 1935 -igual que Herralde- el barceloní presenta un experiment narratiu en què abunda l’humor absurd i el sarcasme. Durant aquest primer trimestre del 2017 han arribat els llibres guanyadors dels premis literaris amb més repercussió del mercat català: enguany, el Sant Jordi l'ha guanyat David Cirici amb 'El setè àngel', el Ramon Llull ha estat per Rosa de cendra, de Pilar Rahola, el Rodoreda de contes l'ha aconseguit Jenn Díaz amb Vida familiar i el Documenta Jordi Amor amb 'El forat'.

Entre les novetats de no-ficció que despunten hi ha 'El gen', de Siddharta Mukherjee, publicada per La Campana i 'La vida que aprenc', de Carles Capdevila –publicat per Arcàdia–, on reuneix una selecció dels articles publicats a l'ARA des de la seva fundació fins al present. 'La gran teranyina' (Periscopi), de Roger Vinton, nascut a partir de l'obsessió de l'autor –que s'amaga sota un pseudònim– per saber "qui mana als llocs, qui ha ocupat el poder i qui hi ha darrere", aplicat al seu entorn més proper, Barcelona i Catalunya. 'Taula i barra', recull d'articles de Quim Monzó sobre cuina i gastronomia, ha estat una de les sorpreses d'última hora, publicada per Libros de Vanguardia.

Quan arriba la penombra

Jaume Cabré torna a la narrativa sis anys després de ‘Jo confesso’

“Un cop acabats, m’adono que il·lustro les actituds humanes més cruels, violentes i inhumanes. Els contes em porten a remenar el costat fosc de la vida”, explica Jaume Cabré sobre el seu nou llibre, 'Quan arriba la penombra' (Proa), que inclou narracions sobre un nen poruc que es rebel·la contra la tirania d’un mestre, un assassí que es confessa davant la pròxima víctima, un lladre xuclat pel quadre que acaba de robar o un escriptor que amenaça l’editor de suïcidar-se. Jaume Cabré no publicava ficció des de Jo confesso el 2011. La novel·la el va confirmar com un dels autors més internacionals de les lletres catalanes: traduïda a una vintena llarga de llengües, se n’han venut centenars de milers d’exemplars. Quan arriba la penombra és un recull de narracions sovint interconnectades, “tocades per la foscor i per la ràbia, però també per la ironia i el joc”. ¿Podria ser que per primera vegada en molt de temps un llibre de contes sigui el més venut de Sant Jordi?

Popularitat assegurada

L’amistat segons Bosch i Soler i el debut ‘negre’ de Jordi Basté

Jaume Cabré tindrà uns quants competidors que també aspiren a vendre desenes de milers d’exemplars de les seves novetats. És el cas de Xavier Bosch, de qui Columna ha publicat la novel·la Nosaltres dos, que parteix d’una pregunta: ¿és possible l’amistat entre un home i una dona? "La recerca de la felicitat a través del temps és molt important –explica–. Als 18 anys, la vida encara no t’ha posat a prova. Quan en tens 35 és època de pencar molt. Quan arribes als 50 anys t’adones que et queda menys temps del que ja has viscut".

Sílvia Soler ha presentat una història “generacional que mostra una evolució vital, realista i emocional alhora”, protagonitzada per cinc antics estudiants de belles arts a qui va marcar un viatge de joventut a París: "Persistir en la teva vocació pot ser tan heroic com renunciar-hi", admet l'autora. El llibre porta per títol Els vells amics i el publica Columna, editorial que també ha llançat La senyora Stendhal, de Rafel Nadal –segons l'editorial s'han venut més de 25.000 exemplars del llibre–, i De què fuges, qui et persegueix?, en què Empar Moliner “escriu com corre (o corre com escriu): amb sensibilitat, passió i sinceritat”.

Després del recent i controvertit volum de consells d’autosuperació, Albert Espinosa torna a la novel·la amb El que et diré quan et torni a veure (Rosa dels Vents), en què un pare i un fill “emprenen una cerca desesperada i valenta”. Jordi Basté i Marc Artigau han escrit a quatre mans Un home que cau (Rosa dels Vents), en què un detectiu privat investiga el cas d’un home desaparegut al Port Olímpic i acaba descobrint una “història familiar fosca de l’alta burgesia”. La caiguda del títol no només fa referència a l’escena de l’espigó, sinó que també és una metàfora per abordar, segons els autors, “certes realitats que són molt dures sense anestèsia”.

Mons inquietants

De Jo Nesbo a Javier Cercas i Enrique Vila-Matas

Paral·lelament han arribat novetats de referents internacionals del gènere negre, com és el cas de Jo Nesbo, que publica La set (Proa), i el prolífic Andrea Camilleri, de qui últimament els llibres arriben de dos en dos: en aquest cas aborda la desaparició d’una dona casada a Deixa’m anar (Edicions 62) i un nou cas del comissari Montalbano, Un cau d’escurçons ( Edicions 62 / Salamandra). Alrevés continua apostant per la novel·la negra des de la col·lecció crims.cat: aquest gener han arribat 'L'imperi dels lleons', del prolífic Sebastià Bennasar i 'Metròpoli', de Flavio Soriga.

També ha tornat Marc Pastor amb Farishta (Amsterdam / Catedral), ambientada a la Polinèsia durant els experiments nuclears francesos. Com un trencaclosques amb un bon grapat de peces amagades, Farishta es desfà gradualment del teló paradisíac i deixa entreveure els seus veritables engranatges. Viatges en el temps, plans maquiavèl·lics i empresonaments disfressats d’exotisme embolcallen una novel·la moguda per la recerca de la pròpia identitat i els efectes de poder modificar el destí.

En el camp de la indagació històrica, Javier Cercasevoca la Guerra Civil amb El monarca de las sombras (Literatura Random House), sobre un oncle falangista que va morir durant la Batalla de l’Ebre. "L’objectiu d'aquesta novel·la és l'assumpció del passat –explica l'autor–. Vinc d’una família franquista, sí, cosa que durant molt de temps m’ha fet molta vergonya. I el símbol d’aquesta família era Manuel Mena, un noi que va anar a lluitar a la Guerra Civil i que va morir a la Batalla de l’Ebre el setembre del 1938. En aquest sentit, El monarca de las sombras no només dialoga amb Soldados de Salamina, sinó també amb El impostor".

Enrique Vila-Matas també té novetat: Mac y su contratiempo (Seix Barral) explica el dia a dia d’un advocat que es decideix a reescriure -i millorar- la primera obra fracassada d’un escriptor de prestigi. “El gest inicial a l’hora d’escriure aquesta novel·la va ser la voluntat d’escriure un dietari pòstum, un repte molt propi del grup Oulipo: pretenia intentar tancar un llibre que fes la impressió d’estar inacabat a causa de la mort, la desaparició o el suïcidi de l’autor -recorda Vila-Matas-. Després de publicar Mac y su contratiempo he recordat que a La asesina ilustrada [1977] un dels meus objectius era matar el lector. Aquí el joc és diferent. La meva intenció era matar aquest escriptor debutant que fa el dietari”.

Joventut literària

Nous valors: Jordi Amor, Max Besora, Anna Carreras i Carles Rebassa

El nou premi Documenta, Jordi Amor, narra a El forat -que ha estat publicat per L’Altra- “la desolació i les vicissituds d’un jove barceloní de la perifèria de la ciutat i destil·la mala llet i desesperança, sense rabejar-s’hi”. Raül Garrigasait ha debutat en la novel·la amb Els estranys (Edicions de 1984, gener), ambientada l’any 1837, en plena guerra carlina, en què un jove acaba encallat en una ciutat ruïnosa a causa d’un malentès. “El carlisme era una manera de lluitar contra l’estat modern, i s’hi van sumar molts analfabets -sintetitza l'autor-. En aquells moments, agafar el trabuc i formar part d’una partida carlina era una aventura. La situació que es donava em recorda una expressió de l’historiador Eric Hobsbawm, la dels «rebels primitius» que lluitaven sense cap ideologia”.

Adrià Pujol, que ha traduït 'L'eclipsi' de Georges Perec (L'Avenç) ha publicat l'assaig sobre l'humor La carpeta és blava i Anna Carreras la novel·la eròtica Encén el llum, tots dos a LaBreu. Una de les novel·les singulars i irreverents d'aquests primers mesos ha estat el Joan Orpí de Max Besora, basada en la història real d’un aventurer que al segle XVII va fundar una Nova Catalunya al nord del que avui en dia és Veneçuela. “El personatge és un neci bo, una espècie de Charlot que va rebent cops per tot arreu -explica Besora-. Pràcticament tot el que es troba a la vida es deu a errors i equivocacions. Es fa advocat per error. Acaba anant a parar a Sevilla també per error, on una dona l’enreda de mala manera. I des d’allà viatja fins a l’altra banda del món per fundar un estat nou". Dues de les sorpreses publicades al setembre de l'any passat que encara tenen una repercussió notable són 'Argelagues', de Gemma Ruiz (Proa) i 'Eren ells', de Carles Rebassa (Angle), que va rebre l'últim premi ciutat de Barcelona. Una altra autora premiada que està aconseguint bons resultats comercials és Tina Vallès, que va rebre el segon Premi Anagrama de Llibres amb 'La memòria de l'arbre'. "És difícil fer equilibris quan hi ha un drama a casa i hi ha nens: d’una banda, els vols protegir de la tristesa, del dolor, però de l’altra, és important que coneguin aquesta part de la vida –explica Vallès–. I a vegades com més petits, més bé ho encaixen i et donen una lliçó perquè no tenen la càrrega dels nostres drames, no tenen emocions anteriors ni prejudicis i aconsegueixen una certa normalitat a casa.

Importacions essencials

Arriben llibres d’Ian McEwan, Jean Echenoz i Yasmina Reza

Closca de nou és el títol de la novel·la d’Ian McEwan que Anagrama va publicar al febrer, i parteix d’un dels punts de vista més inusuals dels últims anys: un nen que encara és a la panxa de la mare explica el Hamlet de William Shakespeare. Del dramaturg anglès han arribat cinc obres de teatre traduïdes per Miquel Desclot a Proa (11 de gener), entre les quals hi ha Romeu i Julieta, Otel·lo i Macbeth (Proa), Tots els sonets, en versió de Gerard Vergés (Adesiara), i La violació de Lucrècia, a càrrec de Salvador Oliva (Ara Llibres).

Després de l’èxit d’ Ànima, Periscopi ha reunit en un volum al febrer la tetralogia èpica de Wajdi Mouawad, que inclou Litoral, Incendis, Boscos i Cels, titulada La sang de les promeses. També ha apostat per un jove valor de la literatura turca, Hakan Günday. Daha! parla de la vida d’un nen que viu amb el pare, “un home cínic i brutal que es dedica al tràfic de persones entre Turquia i Grècia”. El llibre promet emocions fortes, tantes com La vegetariana, de la novel·lista sud-coreana Han Kang (Rata), guanyadora del prestigiós Man Booker International. La decisió d’una dona de no tornar a menjar carn converteix la seva vida en un malson de conseqüències inesperades. “La Yeonghye porta la seva idea de deixar de menjar fins a les últimes conseqüències -diu Han-. Jo no la veig com una història extravagant, sinó com una paràbola que descriu què passa quan algú descobreix la violència que hi ha al món i en si mateixa com a ésser humà i es proposa rebutjar-la”

Amb Enviada especial, que han publicat Raig Verd i Anagrama, Jean Echenoz torna al present i a les històries d’espies estranyes i amb sentit de l’humor. També Yasmina Reza té nova novel·la, Babilònia (Anagrama), que descriu una festa burgesa que acaba molt malament per culpa d’un malentès. Una de les sorpreses d'aquest març ha estat Maggie O'Farrell amb 'Aquest deu ser el lloc' (L'Altra / Asteroide), una novel·la molt ben construïda sobre com ens configura un passat traumàtic.

En l’apartat de clàssics destaca La infantesa del mag, de Herman Hesse (Angle, març), La muñeca de nieve y otros cuentos, de Nathaniel Hawthorne (Acantilado, gener), Frankie Addams de Carson McCullers (L’Altra), la monumental El mar d’Iris Murdoch (Edicions de 1984) i Agencia general del suicidio del surrealista francès Jacques Rigaut (Ático de los Libros), un cant a l’elegància de l’autodestrucció. 'El libro de Gloria Fuertes', publicat per Blackie Books, s'ha convertit en un dels best-sellers de poesia, gènere que enguany compta amb novetats d'Antònia Vicens ('Tots els cavalls',LaBreu), Maria Cabrera (La ciutat cansada, Proa), Lluís Calvo ('Talismà', LaBreu) i Gabriel Ventura ('W', Edicions Poncianes). També s'han recuperat 'Poemes de l'alquimista', de Josep Palau i Fabre, coincidint amb el centenari del naixement de l'escriptor.