El 17-A obliga a repensar com detectar la radicalització jihadista
Els Mossos investiguen els mecanismes que van dur la cèl·lula de Ripoll a la deriva extremista
BarcelonaEls Mossos d’Esquadra investiguen el 17-A per dues vies paral·leles. No és que es facin la competència a ells mateixos, sinó que, mentre un grup s’encarrega de la tasca policial de la instrucció del cas, del que té rellevància judicial, l’altre fa una recerca que no tindrà conseqüències als tribunals, però que pot ser clau per al futur. Aquest segon grup, segons ha explicat a l’ARA un sergent de l’àrea central d’anàlisi de la Comissaria d’Informació, investiga com es va radicalitzar la cèl·lula de Ripoll. Busca el com i el perquè, i intenta entendre el procés. “Els indicadors europeus salten una mica pels aires amb el grup de Ripoll”, reconeix el portaveu de la policia catalana, l’inspector Albert Oliva. “Eren gent jove, aparentment integrada al municipi, sense antecedents, que vivien en un lloc, preparaven l’atemptat a l’altra punta de Catalunya i el van perpetrar al centre, gent que havia passat desapercebuda fins i tot a persones del seu cercle més íntim”, afegeix.
Els Mossos d’Esquadra consideren que la resposta als atemptats -basada en l’operació Gàbia, en què es van tancar tots els accessos a Barcelona, i en el dispositiu Cronos, el desplegament de la policia de manera preestablerta en 743 punts crítics- va funcionar adequadament. “La capacitat que els Mossos van tenir de fer front a la situació és gràcies a la planificació que s’havia fet el 2015, després dels fets de París, de passar el nivell d’alarma antiterrorista a 4 sobre 5, i del cas Caront”, explica Oliva. Amb el cas Caront es refereix a la que, fins l’any passat, va ser la trama de terrorisme jihadista més gran que s’ha conegut mai a Catalunya. Aquell mateix 2015 es van arrestar onze persones, que, segons la investigació, pretenien atemptar contra una sinagoga de Barcelona, difonien propaganda jihadista i captaven i enviaven combatents a Síria.
Què aprenem de Ripoll
Durant molt de temps el cas Caront ha sigut gairebé l’únic exemple clar de radicalització d’un grup autòcton, a Catalunya. La cèl·lula de Ripoll obre una nova oportunitat per entendre com poden funcionar, aquí, aquests processos. De moment, segons el sergent d’informació -que, per seguretat, prefereix que no es publiqui el seu nom-, aquesta investigació paral·lela ha servit per donar més importància a alguns factors que fan d’adob en el procés de radicalització, i que fins ara no s’havien vist tan destacats. En cita tres: la poca tolerància a la frustració -clau també en els agressors sexuals, per exemple-, la inestabilitat emocional i la inestabilitat identitària. Oliva també cita aquest últim factor. “Amb el cas de Ripoll hem vist que potser no és suficient parlar d’integració, sinó que hem de començar a parlar de sentiment de pertinença al lloc on ets”, explica, i això du a una pregunta clau: “Com es detecta la manca de sentiment de pertinença?”
La policia no intenta entendre tota sola com funciona la radicalització, treballa amb professionals i acadèmics, com ara psicòlegs i psiquiatres -alguns especialitzats en l’estudi de les sectes, perquè tenen elements en comú amb els processos de radicalització-. El que és clar és que hi ha un indicador determinant per detectar la radicalització, ja sigui cap al jihadisme, cap a la ultradreta o cap a qualsevol altra mena d’extremisme violent: el discurs d’odi. Quan algú comença a justificar atemptats o assassinats, avisa el sergent, les alarmes han de saltar.
L’actual protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització extremista (Proderae), que es va començar a gestar el 2008 en col·laboració amb la conselleria de Justícia per detectar la radicalització a les presons i es va implantar el 2011, es va reforçar el 2015, incorporant-li les policies locals, i es va ampliar al sector educatiu el 2016. Els Mossos preveuen continuar ampliant aquest sistema de detecció i prevenció. Segons fonts dels Mossos, “la mateixa evolució del Proderae permet predir que aquest pla arribarà a altres àmbits com poden ser el dels serveis socials, la sanitat i la seguretat privada”. Durant l’últim trimestre la policia catalana ja preveu fer una formació als vigilants privats, un sector en què col·lectius com ADN Sindical feia anys que ho reclamaven.
La Guàrdia Civil lloa la feina dels Mossos
El cap de la unitat de la lluita contra el terrorisme de la Guàrdia Civil, el tinent coronel Francisco Vázquez, va defensar ahir que la col·laboració amb els Mossos va ser “absoluta i excel·lent” arran del 17-A, i va lloar la tasca de la policia catalana en la investigació. “Han estat absolutament a l’altura, sense cap mena de dubte”, va dir a l’ACN. El portaveu dels Mossos, Albert Oliva, també afirma que hi ha una bona col·laboració entre els cossos policials, i que fins i tot ha millorat en alguns aspectes des del 17-A. Tot i això, encara que els Mossos assisteixen a les reunions del CITCO, l’organisme estatal de coordinació en intel·ligència antiterrorista, encara no hi estan integrats.
