Misc02/09/2020

Observen un forat negre que no encaixa en els models científics

La quinzena ona gravitatòria detectada des de la Terra crea més preguntes que respostes

Toni Pou
i Toni Pou

BarcelonaEls objectes més monstruosos de l'Univers segueixen posant a prova la comunitat científica. La col·laboració internacional LIGO ha anunciat en dos articles que els tres detectors d'ones gravitatòries, dos als Estats Units i un a Itàlia, van rebre fa més d'un any un senyal procedent d'un fenomen que involucra forats negres i que no s'havia observat mai. La caracterització d'aquest senyal, que va durar una dècima de segon, ha portat mesos de feina als prop de dos mil científics que signen els treballs, publicats a les revistes Physical Review Letters i Astrophysical Journal Letters.

Després d'analitzar la misteriosa ona gravitatòria, els investigadors han arribat a la conclusió que correspon a una fusió de dos forats negres. Fins aquí, res d'estrany: fins ara se n'havien detectat onze. L'estudi revela, a més, que els dos forats negres que es van fusionar, fa set mil milions d'anys, tenien 85 i 66 masses solars. El resultat del cataclisme còsmic va donar lloc a un forat negre de 142 masses solars i a una energia equivalent a nou vegades la massa del Sol que es va alliberar en forma d'ones gravitatòries.

Cargando
No hay anuncios

La peça que no encaixa en l'esquema dels astrofísics és el forat negre de 85 masses solars. Tots els forats negres que s'han observat fins ara pertanyen a alguna d'aquestes dues categories: o són objectes de poques desenes de masses solars que s'han format en el col·lapse amb què moren algunes estrelles o són monstres que poden fer milions de masses solars. Segons els models d'evolució estel·lar, però, les estrelles moribundes que s'encaminen cap al col·lapse no poden donar lloc a forats negres d'entre unes 65 i 130 masses solars. D'on ha sortit, doncs, el forat negre de 85 masses solars?

L'explicació més plausible és que hàgim observat per primera vegada una fusió d'un forat negre que procedia d'una fusió prèvia, ha afirmat en un comunicat Alessandra Buonanno, directora del Max Planck Institute for Gravitational Physics de Potsdam (Alemanya). Per confirmar aquesta explicació i descartar-ne del tot d'altres de més exòtiques, com la d'una corda còsmica de l'Univers primigeni o la d'un forat negre de matèria fosca format poc després del Big Bang, caldran més observacions.