Entre l'obsessió judicialitzadora i la pressió al PSOE per Bildu

BarcelonaDesprés de complir 22 anys de presó pel segrest de José Antonio Ortega Lara –saldat, per tant, el seu deute amb la societat–, Xabier Ugarte Villar va ser deixat en llibertat diumenge. Al seu poble, Oñati, li van dispensar una rebuda festiva. I l'Ajuntament va penjar la notícia, amb una pancarta que reclamava l'acostament dels presos. "Els socis del PSOE a Navarra aclamen l'etarra que va segrestar Ortega Lara", titula 'La Razón'. El subjecte del titular és Bildu, però escriuen "Els socis del PSOE a Navarra" perquè no poden deixar de fer política estatal. Que les víctimes d'ETA no estiguin contentes, s'entén. Però que al poble del ja ex-reu el rebin amb alegria, també. Són dues societats diferents, per molt que la correcció política o el corró de la unitat d'Espanya intenti igualar-les.

També 'El Mundo' converteix la rebuda en foto de portada. El diari, per cert, obre amb "Marlaska aireja secrets oficials de l'ús de fons contra l'1-O". El titular retrata de manera impagable el marc mental del diari: per al rotatiu l'escàndol no és que Interior pagui dels fons reservats a agents dels Mossos d'Esquadra perquè facin de confidents, sinó que el ministre ho aireja. I 'El País' posa també en primera pàgina la foto, però un dia més ho fa amb un titular de mercromina i auxili: "El govern portarà al fiscal els homenatges a dos etarres aquest cap de setmana". Intentar fer passar aquests actes com a enaltiment del terrorisme és un despropòsit legal i també jurídic. Per cert, que el diputat Marcos de Quinto –de Ciutadans, 'what else'?– suggeria en una sèrie de tuits inquietants que s'hauria d'aplicar al carceller la mateixa pena que va infligir al seu segrestat.

"Sense garanties", diu. Tornar a la llei del talió: tot molt evolucionat, democràticament. O tornar a la llei del GAL, si no es vol tirar tan enrere.