En ocasions veig espanyols...
Els de Ciutadans s’han gastat una pasta en tela per metres de color vermell i groc i han presentat la plataforma España Ciudadana, amb la qual diuen que busquen recuperar l’autoestima del Regne. Això em sembla bé. Només amb autoestima hom pot acceptar que hi hagi súbdits per força.
El cas és que el líder va fer un discurs que no hauria agradat al nen d’El sisè sentit. Va dir (tradueixo): “Recorrent Espanya, jo no veig rojos o blaus; veig espanyols. Jo no veig gent urbanita o gent rural; veig espanyols. No veig joves o grans; veig espanyols. No veig treballadors o empresaris; veig espanyols”. En fi. El famós nen deia: “En ocasions veig morts”. S’arriba a trobar en Rivera i li hauria dit: “Doncs jo veig espanyols!”
Tothom veu allò que vol veure i prova de no veure allò que no vol veure. És una sort tenir la percepció visual d’Albert Rivera. Si no veus ni rojos ni blaus, no veus les famílies de republicans (els rojos) que mai han recuperat els familiars morts, ni han estat homenatjats per les tortures que van patir, ni veus els seus botxins, que es passejaven pels pobles amb els rellotges dels que havien assassinat al canell. I, esclar, si no veus urbanites ni gent rural no veus gent que no pot pagar el pis, perquè els pisos a les ciutats són cars, ni veus gent que pateix per les collites o per agafar el tren per anar a treballar lluny. Si no veus joves o grans, no veus gent sense feina, vivint amb els pares, ni veus jubilats amb una pensió de vergonya. Si no veus empresaris ni treballadors, no veus explotació, ni contractes precaris, ni atur, ni botiguers que no saben com s’ho faran per contractar algú si es posen malalts. Si només veus espanyols, en fi, no veus la gent que no té la sort suprema de tenir papers. D’aquesta manera també t’estalvies la murga de la sanitat universal, que és aquesta llei per la qual els nens no espanyols i sense papers poden anar al dentista.
