13/10: Kurdistan

EN UNS DIES en què el títol de pitjor notícia de la setmana ha estat molt competit, potser la notícia negativa guanyadora és l’ofensiva turca contra el Kurdistan sirià. Perquè és una catàstrofe humanitària, en morts i desplaçats. Perquè el combat contra les milícies que van aturar i derrotar l’Estat Islàmic és una injustícia. Però sobretot per les reaccions. En termes de política interna turca, un reforçament de la figura d’Erdogan. En termes de política internacional, la indiferència culpable no tan sols dels Estats Units, sinó sobretot (per la part que ens toca) d’Europa. De la política exterior de la Unió Europea que ara encarna Borrell i que se’n renta les mans i mira cap a una altra banda. Si una acció com la que ha començat Erdogan al nord de Síria li incrementa la popularitat al seu país i obté de la comunitat internacional una silenciosa aquiescència, estem donant carta blanca als estats (autoritaris) per atacar la població civil que els incomoda. Aquesta setmana han passat moltes coses que fan pudor d’anys trenta. Però la que fa més pudor d’anys trenta és aquesta ofensiva turca a Síria i la resposta (inexistent) de la comunitat internacional. Remet al que va passar l’any 1938 quan Hitler va entrar a Praga. La pitjor de les notícies.