Els ocupes de clans de la Mina s'atrinxeren als pisos protegits
Al juliol les administracions van perdre el control de 58 habitatges públics de protecció oficial
Sant Adrià de BesòsObre la porta un home amb un somriure amb alguns forats. Darrere seu, dos nens juguen en un sofà que és gairebé l’únic moble de la sala principal del pis. Una noia i un altre home esdentegat observen encuriosits els visitants. “Vam entrar al pis fa dos dies, abans estava buit, les circumstàncies ens van portar a fer-ho”, es justifica el que ha obert la porta. Ell i la seva família, que venen del barri de la Pau, ocupen un habitatge d’un bloc del carrer Mercè Rodoreda de Sant Adrià de Besòs, al barri de la Mina. Al mateix edifici hi ha divuit pisos més ocupats; només un té una propietària legal -que no obre la porta ni parla amb desconeguts-. La majoria d’ocupacions es van fer a mitjans de juliol, quan homes del clan dels Manolos van dirigir una ràtzia per venjar-se de l’operació dels Mossos en què, tres setmanes abans, s’havia detingut un regidor de Sant Adrià, Juan Carlos Ramos (PSC). L’impliquen en la contractació de clans del barri amb diners públics del Consorci de la Mina. Ara la situació s’ha enquistat, pendent que els diferents jutjats que duen cada un dels casos de pisos ocupats decideixin què cal fer.
El secretari d’Afers Socials i Famílies del Govern, Francesc Iglesies, reconeix que fa gairebé dos mesos es van ocupar, en massa i de manera organitzada, 58 pisos protegits propietat del Consorci de la Mina. Sense entrar en detalls ni apuntar cap culpable directament, admet que probablement les ocupacions responen a una “represàlia”. No ho diu però els veïns tenen clar que aquesta revenja és dels que se senten perjudicats perquè s’hagin deixat de contractar clans per vigilar els habitatges de protecció oficial del Consorci. L’ARA ja va avançar fa un any i mig que el Consorci de la Mina s’havia gastat com a mínim 810.000 euros fitxant empreses per fer feines de seguretat per vigilar pisos protegits que han estat buits durant anys. Aquestes empreses, tal com va apuntar aquest diari i sosté la investigació policial, en realitat eren entitats pantalla per desviar els diners dels contractes a clans de la Mina com els Manolos.
Al portal d’un dels blocs amb pisos ocupats, al carrer d’Anna Frank, encara es veuen les restes d’un cartell on, quan el consorci encara pagava, es podia llegir “Control els Manolos”. El patriarca d’aquest clan, Ángel Amaya Montero, conegut com a Tío Cristina, és un altre dels investigats pels contractes irregulars del Consorci de la Mina. Els Mossos d’Esquadra també el vinculen a ell i al clan que dirigeix amb el tràfic de drogues.
En tot cas Iglesies té clar que els ocupes no van entrar als pisos “per fer front a necessitats socials”. Recorda que poc després de l’ocupació massiva quatre habitatges dels 58 van quedar buits. La policia els va recuperar i el Consorci ja els ha tapiat. Segons el Govern, els Mossos han identificat els habitants de 47 habitatges i als altres set no hi han trobat ningú. Si arriben a la conclusió que no s’hi viu, també els tapiaran. Però si bé tots o part dels primers ocupes no van entrar als pisos per necessitat, dos mesos després això pot haver canviat. Iglesies assegura que no hi ha hagut ocupacions noves durant aquest estiu, passada l’onada del juliol. Però admet que pot ser que hi pugui haver pisos amb “entrades i sortides” de gent on hagin anat canviant els habitants. De fet, n’hi ha uns quants on viuen famílies amb nens.
Una noia del mateix bloc del carrer Mercè Rodoreda explica que fa tan sols un mes que hi viu amb el seu company. Manté que abans el pis on s’està també era buit. Fa tan poc que hi viu que per saber quin és el seu carrer ha de buscar una fotografia del rètol al mòbil. Tot i això insisteix una vegada i una altra que hi ha “molt bona convivència” a l’edifici i ensenya els cartells del vestíbul fets amb retolador que reclamen dotze euros al mes per pagar la neteja de l’escala, que es mantingui la porta del carrer tancada i que no es llenci res des dels balcons.
Tensió i mesures
Un veí d’un altre dels edificis amb ocupes, al carrer Ramon Llull, es declara disposat a arribar a la violència si algú entra a casa seva. Algunes comunitats s’han fet instal·lar videocàmeres a l’escala i el Consorci paga dos vigilants de seguretat -aquests, d’empreses autoritzades- que fan la ronda de les set de la tarda a les set del matí. Per evitar que la tensió entre veïns i ocupes es transformi en violència, les administracions ja han fet quatre assemblees amb els veïns propietaris. Bona part són reallotjats des d’altres edificis de la Mina mateix. La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya en teoria també fa tasques de mediació a la zona, arran d’un conveni signat amb l’Ajuntament.
Iglesies assegura que hi haurà “tolerància zero a la impunitat” i als que han ocupat els pisos per “fer una demostració de força” al barri. Tot i això, el Govern, els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià, i la Diputació de Barcelona, que conformen el Consorci de la Mina, mantenen com a gerent Juan Luis Rosique, investigat en el mateix cas pel qual es va arrestar Ramos. Segons fonts amb accés a dades de la investigació, a ell, en concret, se’l vincula amb unes adjudicacions irregulars de l’empresa pública Pla de Besòs, de la qual també és gerent. Però gestionava el Consorci quan es van fer els contractes amb els clans. Iglesies diu que cal deixar que la justícia investigui i que cal recordar “la presumpció d’innocència” de Rosique, perquè no està condemnat.