Ofensiva final a Etiòpia

BarcelonaAbiy Ahmed, premi Nobel de la pau el 2019, no ha volgut escoltar les crides a la pau. El primer ministre etíop arribarà fins al final de la guerra que, fa gairebé un mes, va declarar a la regió de Tigre, al nord del país. Ahir el mandatari de 44 anys -que va ser vist com una glopada d’aire fresc en un continent acostumat a líders ancians- va anunciar l’ofensiva contra la ciutat de Mekele, capital regional i on viuen unes 500.000 persones. L’ordre d’aquesta “ofensiva final”, tal com l’ha presentat el govern d’Addis Abeba, era previsible: arriba després que s’hagi esgotat l’ultimàtum per rendir-se de tres dies que Abiy Ahmed va donar a les milícies del Front Popular d’Alliberament de Tigre (FPAT), que governen la zona i a qui l’executiu va contestar amb guerra per haver atacat, suposadament, dues bases militars etíops.

El conflicte entra ara en un terreny encara més pantanós i amenaçador. Mekele és la cinquena ciutat més gran d’Etiòpia, un dels motors econòmics i també un dels centres universitaris del país. El desastre que pot suposar una onada d’atacs en una localitat d’aquestes característiques ha posat finalment en alerta la comunitat internacional, especialment distant durant les primeres setmanes. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que no s’havia reunit fins ara per parlar de la situació al nord d’Etiòpia, ha instat tots dos bàndols a respectar els civils.

Bloqueig informatiu

Però la resposta d’Abiy Ahmed, a través d’un comunicat oficial, es pot resumir en dues frases. La primera: “Demanem respectuosament a la comunitat internacional que respecti els principis fonamentals de no intervenció”. La segona: “Prendrem totes les mesures per evitar que la ciutat de Mekele no pateixi grans danys i per protegir els civils”. En el mateix document, el Nobel de la pau subratllava el paper del FPAT com a responsable d’aquest desenllaç. “L’última porta per a una sortida pacífica s’ha tancat per l’arrogància de la junta. Si s’haguessin rendit [durant l’ultimàtum] la campanya acabaria amb un mínim de danys”. Segons la versió governamental -bàsicament, l’única que transcendeix-, milers de milicians es van entregar, però són els líders rebels els que continuen apostant per no abandonar les armes.

La del nord d’Etiòpia és també una guerra de propaganda i, sobretot, una guerra que s’està fent en silenci. “Ningú sap què està passant a la zona perquè el govern del país i també el govern rebel de Tigre han bloquejat qualsevol informació provinent de la zona”, recorda Josep Maria Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau i expert en la Banya d’Àfrica. Internet no funciona des de principis de mes, als periodistes se’ls deté, les carreteres estan tallades i es nega l’accés a les organitzacions internacionals.

Les poques notícies que aconsegueixen veure la llum dibuixen panorames desoladors: centenars de civils morts pels dos bàndols, un nombre de desplaçats interns massiu, i més de 40.000 persones que ja han travessat la frontera per refugiar-se al veí Sudan. Si les tropes d’Addis Abeba han bombardejat municipis i han atacat amb tancs, joves simpatitzants del FPAT van assassinar a ganivetades i a cops entre 400 i 600 persones de l’ètnia amhara al municipi de Mar Kadra, tal com recollia fa uns dies un informe d’Amnistia Internacional. Tenint en compte aquests episodis, no és gens estrany que Michelle Bachelet, alta comissària dels Drets Humans de l’ONU, advertís ja fa dues setmanes de la possibilitat que tots dos bàndols estiguessin cometent crims de guerra. El 20 de novembre un document confidencial de l’ONU que es va acabar filtrant anticipava una guerra “llarga” i “amarga”.

I, en aquest sentit, l’ofensiva contra Mekele, imminent si es té en compte que ahir les tropes governamentals eren a només 20 quilòmetres de la ciutat segons France Press, farà més gran la crisi humanitària que ja se n’està derivant. Fa uns dies equips de Metges Sense Fronteres desplaçats al sud del Sudan, a la frontera amb Etiòpia, explicaven a l’ARA que la situació dels refugiats és crítica: “Arriben després de deixar-ho tot, sense menjar ni diners, després de caminar durant hores o fins i tot dies i haver creuat rius”. Es calcula que en els pròxims sis mesos el nombre de refugiats al Sudan pot arribar als 200.000.

Implicació del covid-19

Mentrestant, la pandèmia també és una de les múltiples causes que explica l’esclat del conflicte. L’atac de les bases militars només va ser el detonant. Al mes d’agost s’havien de celebrar eleccions a Etiòpia, però el govern va decidir posposar-les a causa del coronavirus. El FAPT, amb menys importància al poder des de l’arribada d’Abiy Ahmed i un canvi del sistema polític al país que reforça el paper d’Addis Abeba, va entendre la maniobra com un intent del mandatari de perpetuar-se en el poder. I després de convocar i guanyar àmpliament unes eleccions regionals unilaterals a Tigre -considerades il·legals per l’executiu central-, el FAPT va deixar de reconèixer Abiy Ahmed com a líder des del 5 d’octubre, data en què el seu mandat hauria d’haver acabat si s’haguessin celebrat els comicis a l’agost. La tensió política entre el govern central i el regional no havien parat de créixer des de llavors.