Oli de fetge de bacallà

Que el PP i Ciutadans hagin rebutjat l’admissió a tràmit de la proposta de reforma de la llei d’amnistia per poder jutjar els crims comesos pel franquisme s’entén. Però no s’entén que ho faci un partit que -a part d’espanyol- es diu obrer i socialista, com és el PSOE, amb la seva franquícia, el PSC, el Partit Socialista de Catalunya. La proposta era d’ERC, Units Podem, el PNB, el PDECat, Compromís, Bildu i Nova Canàries. Em sembla que no me’n deixo cap. Però s’ha estavellat a la tanca de la dreta, PP i Ciutadans, i a la de l’esquerra: PSOE. Recordem que Alianza Popular, l’antic PP, va dir que l’amnistia del 1977 “no era buena para España”. Santa raó.

Algú pot pensar, en genèric, que no cal una llei com aquesta. Que del que es tracta és d’oblidar. De -per dir-ho com ells- “hacer borrón y cuenta nueva”. De perdonar. De no remoure els llots del passat. De no remenar les ferides. De tot això. I entenc que, en genèric, això sigui correcte. No ho és, però, si anem al terreny particular. Una dona de la meva família. Tenia uns trenta anys quan tot allò va passar. Fins fa molt poc, era viva. Li van rapar el cap perquè era una manera d’assenyalar les roges. Li van fer prendre oli de fetge de bacallà perquè es cagués a sobre. Ho hem de dir així, perquè va ser així. Llavors, la van obligar a despullar-se i a quedar-se només en combinació (això que ara en diem roba interior ). Un cop en combinació i rapada, la van fer pujar a un carro i la van passejar per tot el poble. Com que havia pres oli de fetge de bacallà es cagava a sobre. Els fills la veien a dalt d’aquell carro. El que va matar el seu home va passejar pel poble amb el rellotge del mort durant anys.

I ara que em digui el PSOE que això no s’ha de jutjar.