Un nou futur per als esports d’hivern

BarcelonaQuan Mònica Bosch (Sabadell, 1972) va començar a esquiar, la neu era tot just un joc. “Vaig començar a esquiar amb el Club Alpí Falcó de Sabadell. Els meus pares eren uns grans aficionats de la neu, d’aquells que anaven amb el tren blanc fins a la Molina”, recorda. Aquells caps de setmana van acabar convertint-se en llargues estades a Baqueira, on es va forjar una de les millors esquiadores catalanes, campiona d’Espanya d’eslàlom quatre cops i olímpica a Lillehammer el 1994 i a Nagano el 1998. Ara Mònica Bosch té nous reptes, tal com va explicar a la jornada Talent més enllà de l’esport, organitzada pel Barça en el marc del Dia Internacional de les Dones. “Cada cop som més dones les que tenim pes en federacions”, admet sempre expressiva.

Bosch treballa perquè una nova generació d’esportistes catalans puguin ser olímpics. I si és possible, a casa seva, al Pirineu. “Viure uns Jocs és una gran experiència, però jo estava tan immersa en la competició que potser no en vaig acabar de gaudir”, recorda Bosch, que ara fa una setmana va presentar la seva renúncia com a directora general de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern. “Aquest any tenim eleccions i prepararé una candidatura. L’actual president, Òscar Cruz, no es pot presentar perquè ha esgotat els dos mandats i vull tornar-hi com a presidenta per acabar la feina començada aquests últims anys”, aclareix.

Els esports d’hivern viuen segurament el seu millor moment a Catalunya, tal com es va veure amb les quatre medalles als Jocs Olímpics d’Hivern de la Joventut o els èxits en snowboard de Queralt Castellet. “La sola existència de la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona ha permès tenir més inversions i més ajudes. Ara som en una onada positiva. S’han fet moltes coses, com portar l’entrenador italià Maurizio Marcacci, crear centres de tecnificació, un programa per portar nens d’escoles del Pirineu a esquiar... però queda molt per fer, es tinguin o no els Jocs Olímpics”, apunta. I recorda: “Abans els esports d’hivern eren els grans oblidats, però estem despertant”.

De jove, la Mònica va haver de fer sacrificis per poder competir, “tot i que valia la pena". "Sempre els ho dic als pares que dubten. L’esport et permet viure grans experiències, però cal fer sacrificis tant en els estudis com a nivell personal, perquè toca passar llargues temporades a la neu”, diu, i explica com la Federació Catalana treballa precisament per permetre als seus esportistes estudiar amb més facilitats. “Un repte seria adaptar els timings dels estudis a l’esport, ja que en aquests esports cal adaptar-se al calendari de la neu”, raona.

Bosch forma part de la candidatura que vol portar uns Jocs Olímpics als Pirineus per primer cop. “Som optimistes –diu–. Als Pirineus tenim més del que ens pensem. Tenim grans instal·lacions, no cal fer grans obres. Però ens cal constància per poder tenir-les sempre preparades per entrenar a nivell de competició. Si tenim uns Jocs no caldrà fer grans obres a la muntanya, però sí que ens calen pistes de gel”, recorda una de les impulsores del pla estratègic per als esports d’hivern, que fa uns anys va apostar per seleccionar joves patinadors sobre rodes per convertir-los en patinadors sobre gel. I un d’ells, el santcugatenc Nil Llop, va guanyar la plata als 500 metres dels Jocs Olímpics de la Joventut. “Aquests patinadors els tenim becats a la residència Blume i toquen gel a la pista del Barça. Però és una pista petita, així que n'hem enviat alguns, com el Nil Llop i l’Ainhoa Carreño, a residir a Heerenveen (Països Baixos), on hi ha una pista llarga i una gran tradició”, defensa Bosch, una dona que va convertir la passió dels seus pares en la seva vida. Una vida, entre neu i gel, que comparteix amb les noves generacions.