L’ombra de la cancellera Merkel
Costa encara d’imaginar una Alemanya sense Angela Merkel. El procés per escollir nou president de la CDU, que es decidirà aquest cap de setmana, és el primer pas del final d’una era. El nou lideratge democristià haurà de definir cap on s’encamina l’ànima d’un partit que, amb els anys, s’ha anat adaptant a la figura, els ritmes i les apostes de la cancellera. Però també marcarà l’inici d’una transició europea. La incògnita d’un nou encaix. Quin serà el grau de compromís del pròxim aspirant democristià a la cancelleria amb els procés d’integració comunitària? ¿O del pròxim govern que s’esculli al setembre? Els observadors de la política alemanya ja adverteixen que cap dels tres aspirants -Armin Laschet, Norbert Röttgen i Friedrich Merz- té una vocació macroniana de reformar la Unió. Angela Merkel seguirà pilotant el desplegament d’aquest fons postpandèmia per revertir els costos econòmics i socials del covid-19 fins al setembre. Però, i després?
La UE pot quedar temporalment òrfena de lideratge. D’entrada, la sortida de Merkel deixarà un buit que cap líder actual sembla que pugui omplir. Emmanuel Macron desperta massa oposició interna en algunes capitals i, a més, el 2022 el president francès també entrarà en precampanya i, per tant, les seves prioritats canviaran. Merkel plegarà havent vist passar almenys quatre presidents als Estats Units, tres a França, cinc primers ministres britànics i almenys set més a Itàlia. Una de les últimes enquestes de valoració de líders mundials del Pew Research Center situava Angela Merkel com la líder més ben valorada del món. L’ombra de Merkel pesarà sobre el seu successor. A diferència de molts altres dirigents europeus democristians, i fins i tot d’alguns membres del seu propi partit, la cancellera ha sabut mantenir la CDU al centre sense deixar-se arrossegar per la pressió de l’extrema dreta d’Alternativa per a Alemanya. Però les temptacions conservadores d’anar a buscar els vots de la ultradreta ressorgeixen amb el debat de la successió.
La mesura de totes les coses
Passa el mateix amb la imatge del partit. Els aspirants a ocupar el lloc de la primera dona cancellera, nascuda a l’Alemanya de l’Est, divorciada i filla d’un pastor luterà, són tres homes; tots tres casats, catòlics, amb tres fills cadascun, originaris del mateix land (Rin del Nord-Westfàlia) i alumnes de la mateixa facultat de dret. Merkel ha sabut aglutinar fins ara una coalició diversa de votants que està per veure si seguiran donant suport a la CDU quan plegui la cancellera. Fagocitadora de l’espai polític, tant dels seus contrincants dins el partit com dels rivals, Merkel ha construït el que algun analista anomena el “partit supermercat”, disposat a oferir alguna cosa per a cadascú, sense sorpreses ni daltabaixos.
Això ha motivat que, en tots aquests anys, els governs de la cancellera hagin decidit qüestions com ara que Alemanya abandonava l’energia nuclear, o la introducció d’un salari mínim, i hagin netejat la imatge de partit antiimmigrants que tenia la CDU. Fins i tot ara que la fatiga de la pandèmia també passa factura al seu lideratge, els editorialistes alemanys encara es pregunten si el cop que ha suposat aquesta tercera onada és per culpa de Merkel o malgrat Merkel. La cancellera com a mesura de totes les coses.
