A onze partits de la final
BarcelonaAl final serà veritat que el Madrid té un idil·li amb la Champions. I que, quan jugues aquesta competició amb la samarreta blanca i l’escut reial al pit, les coses canvien i les energies es transformen. I, esclar, quan canvies de samarreta tot és absolutament diferent. I qui millor ho sap és Cristiano Ronaldo. La temporada passada, jugant amb el Madrid contra la Juventus i quan estaven condemnats a una pròrroga i totalment groguis, va veure com un desconegut àrbitre anglès que no ha anat ni al Mundial xiulava un penal més que dubtós en temps afegit a favor dels blancs que els donava la vida i el pas a semifinals. Aquesta temporada el portuguès ha canviat la samarreta blanca precisament per la blanc-i-negra de la Juventus i ja ha pogut comprovar en 30 minuts de competició que la pel·lícula ha canviat totalment. La situació ara és antagònica.
Les coses canvien a pitjor i les energies es transformen en contra. Expulsió amb vermella directa gairebé sense fer res. I mira que amb el Madrid havia deixat anar braços i cames contra rivals a tort i a dret. Més enllà dels detalls arbitrals, és innegable que la intensitat i la competitivitat del Madrid en aquesta competició és increïble. Contra la Roma vam poder veure els millors minuts de l’equip de Lopetegui, amb un festival ofensiu total. Amb un Isco espectacular, que sense Cristiano té més oportunitats de llançar faltes, i amb el retorn a la porteria de Keylor Navas, que segueix transformant-se a la Champions. Una competició curta i, per tant, en la qual no es pot badar. I en què, encara que pugui no semblar-ho, és cert el tòpic que diu que no hi ha partits fàcils.
El Barça va patir per tancar el partit contra el PSV, però al final va acabar golejant. En canvi, el City, per exemple, no va poder guanyar a casa i el València, tampoc, jugant gairebé tot el partit amb un home més. La Champions no és justa, no la guanya el més regular, però això també la fa més imprevisible i espectacular. Ja només queden onze partits per arribar a la final i només ho faran 2 dels 32 equips que hi participen. No és justa, però és emocionant. I el millor des del punt de vista del Barça és que Messi va dir que aquest any la volia i en el primer partit ja ho va demostrar. Però el Madrid, després de guanyar-ne tres de seguides, també ha deixat clar que sense complicar se gaire la vida torna a ser un dels grans favorits. ¿Serà finalment aquest any quan veurem una final entre el Barça i el Madrid? Per si de cas, esperem que la UEFA autoritzi el VAR per a la fase final de la competició.
