Del "Bo per al Barça" al Nobita

Si la pandèmia ho permet, Josep Maria Bartomeu es jugarà el seu càrrec d’aquí uns dies en la votació de la moció de censura. El soci avaluarà la seva gestió, i pressuposo que sabrà deixar de banda els resultats esportius i prendrà una decisió madura analitzant la qüestió de fons. Tant si el Barça goleja el Madrid com si en surt escaldat. No es vota en funció del que passi contra el Ferencváros o al clàssic, es voten cinc anys i mig de gestió d’un president que va fer de l’Espai Barça, el trident i els mil milions d’ingressos els seus tres eixos del mandat.

Per entendre el que ha passat des d’aquell llunyà 2015, és interessant tornar als orígens, tirar la mirada enrere i fer un repàs de com es presentava la candidatura que portava el lema "Bo per al Barça". Al YouTube, a l’estil Banc Sabadell, hi ha exemples imperdibles. En el programa electoral, Bartomeu –que apareixia al costat de 15 directius més, 9 dels quals ja no hi són– va definir els seus objectius: Masia 360, foment de l’esport femení, creació de la universitat FCB, rigor econòmic per “controlar la despesa”, en especial la massa salarial esportiva, globalització per ser “la marca número 1 del món” i Espai Barça enllestit per al 2021. Cinc anys més tard, ben pocs saben què són la Masia 360 i la universitat FCB; el club ha vist com es descontrolava la despesa fins a augmentar el deute brut en més de 800 milions, i l’Espai Barça, tot i l’acord amb Goldman Sachs que necessitarà de llums i taquígrafs –com el Barçagate–, comença a ser una quimera que va camí de costar el doble del que s’havia pressupostat. Això sí, Bartomeu sí que ha complert amb l’esport femení: és el seu gran èxit, juntament a la feina en l’àmbit digital.

Però més enllà de la fredor dels programes, Bartomeu va presentar-se com a garant d’un model que funcionava. Ho deia en una conversa amb Carles Capdevila a l’ARA. “No recordo mai a la història un Barça que estigués tan bé com ara. Un vestidor com el d’ara, que és una pinya, no l’havia vist mai”. Que lluny que queda el 2015. Quan se li preguntava sobre les Champions que guanyaria el club en deu anys verbalitzava un desig que avui deu ser molt dolorós per al culer. I per a Messi. “M’agradaria que fos l’equip amb més Champions del món. Ens en falten cinc. Hem d’aprofitar els anys amb Leo Messi”. Des de llavors no se n’ha guanyat cap. Però el pitjor arribava quan Capdevila li preguntava si havia vist algun cop Doraemon. “Els jugadors em van dir Nobita un dia, just quan negociàvem les primes, per fer-se els simpàtics. Si jo soc el Nobita, el Doraemon del Barça és el Messi”. Aquestes paraules resumeixen el que ha passat al club durant els últims anys. Mentre es guanyava, tothom reia, però quan les coses es van tòrcer tot va petar, perquè ningú respectava el màxim representant de l’entitat. I un president s’ha de fer respectar. Com? Sent una persona de paraula.