Orbán desafia també amb la vacuna
Hongria serà el primer país de la UE a posar a prova la vacuna russa contra el covid-19. Sota pressió política i econòmica, el primer ministre Viktor Orbán ja va sortir, fa uns dies, a anunciar que estava en converses amb la Xina i Rússia per tenir la vacuna a l’abast abans de finals d’any. Ahir va fer un pas més assegurant que en menys de dues setmanes ja tindran les primeres mostres de la Sputnik V, la vacuna amb nom de picada d’ullet a una altra cursa científica, la de l’era espacial que va marcar la Guerra Freda. Orbán es desmarca així del paraigua de Brussel·les, que negocia amb altres farmacèutiques per proveir els Vint-i-set tan aviat com es pugui però que ha descartat els projectes russos i xinesos.
La segona onada de la pandèmia ha colpejat Hongria amb més força. A l’octubre el país va registrar més morts pel covid-19 que la suma dels quatre mesos anteriors. Va ser el tercer país en contagis per milió d’habitants, després de la República Txeca i Romania. El virus també ha afectat políticament el govern: amb l’escàndol d’un ministre retratat en un iot a Croàcia en ple confinament i amb el portaveu del Fidesz -el partit d’Orbán- contagiat en una gran festa a l’estiu. A la UE, Hongria és el segon país per la cua en nombre de testos fets per cada mil habitants. Mentrestant, l’economia també pateix. El PIB hongarès va caure un 13,6% el segon trimestre, el pitjor resultat entre els països de Visegrad (República Txeca, Hongria, Polònia i Eslovàquia).
Repressió política
Aquest cop, el discurs de la pandèmia com a amenaça exterior -que Orbán ja va fer servir a la primera onada- no li ha funcionat. Les crítiques a la reacció caòtica i relaxada del govern han anat pujant de to i la resposta del primer ministre ha sigut augmentar el desafiament polític intern i extern. El Parlament hongarès ha aprovat aquesta setmana novament l’estat d’emergència. Però, com en la primera onada, l’amenaça de la pandèmia ha servit per imposar una nova retallada de drets. Sota el debat del covid-19 i el perill de col·lapse del sistema sanitari, Orbán hi ha fet passar una proposta de reforma de la llei electoral que podria dificultar encara més l’accés de l’oposició al Parlament en les eleccions del 2022. També s’ha proposat la prohibició temporal de manifestacions, i fins i tot un intent de modificació constitucional per “protegir el dret dels nens a la identitat de gènere amb què van néixer” i que només les parelles heterosexuals puguin adoptar criatures.
En ple qüestionament intern, Orbán extrema així el pols amb Brussel·les. Desaparegut Donald Trump, el líder del Fidesz perd un aliat ideològic important. Explica el politòleg Ivan Krastev que el president dels Estats Units permetia a Varsòvia o Budapest enviar el missatge a Brussel·les que tenien alternativa, econòmica i de seguretat. En aquest nou món sense Trump, Orbán torna a intensificar els contactes amb Moscou i extrema el desafiament amb la UE. Manté l’amenaça de paralitzar l’aprovació dels fons postpandèmia si els condicionen al compliment de l’estat de dret i continua aprofitant el coronavirus per tallar encara més les ales a una oposició política que planta cara a les grans ciutats del país.
