Un progre orgullós de tots els dies del felipisme i de ZP

BarcelonaArriba Pedro Sánchez caminant pel carrer Nicaragua i el primer que t’imagines és que surt d’un anunci de Massimo Dutti. És ben plantat, vesteix informal però molt ben conjuntat, somriu molt però sense forçar. És el gendre ideal. Després, quan el sents parlar i veus els vídeos promocionals de la seva campanya per ser secretari general del PSOE, t’adones que Sánchez és, per damunt de tot, un progre madrileny de manual.

Sánchez va ser ahir a la seu del PSC per presentar la seva candidatura. En 33 minuts va repetir 29 vegades les paraules “companys i companyes”. També va dir 19 vegades “diputats i diputades”, “avis i àvies”, “fills i filles” i així tot l’arc de la igualtat de gènere en correcció política. Em va recordar un cartell que hi ha al parc de Vil·la Amèlia, de quan a Barcelona manava el tripartit: “Caseta de jardiners/eres”.

Ikea i Björk

Sánchez no llegia, les paraules li sortien tal com raja en un discurs format en la doctrina de les joventuts de partit. Als vídeos de suport apareixen companys i companyes, amics i amigues, camarades i camarades seus de quan jugava a bàsquet amb l’Estudiantes i de l’escola. La seva dona explica, asseguda en un menjador que sembla un aparador d’Ikea, que les filles van a l’escola pública, que al Pedro li agrada molt la música de La Habitación Roja i de Björk. Progre i amb voluntat de ser modern. Però també amb un punt de demagògia, potser inevitable en un home que aspira al més alt. Per defensar el llegat socialista, Sánchez va prometre que reivindicarà “tots i cadascuns dels dies de govern de González i de Zapatero: el PSOE és el millor que li ha passat a Espanya”. Una mica agosarat tenint en compte que tots tenim mals dies, i segur que González i Zapatero també. Sobre la qüestió catalana, Sánchez va defensar el federalisme “perquè el federalisme és diàleg davant de l’independentisme que vol arrencar Catalunya d’Europa, perquè Espanya és Europa”. Si els atles actuals són correctes i Europa no acaba als Pirineus, aleshores podríem concloure que Catalunya també és Europa. Mentre em plantejo aquests dubtes, un dels 300 militants presents se m’acosta per observar la meva acreditació de premsa del PSC. “Aquí no hi posa PSOE?” Gira l’acreditació i comprova que a les dues bandes només hi apareix el logotip del PSC. “Aquí hi hauria de posar PSOE!”, em recrimina. Li responc que jo no dissenyo les acreditacions.

A Sánchez el va presentar una membre de la gestora del PSC. Vaig preguntar a diversos assistents si em podien informar de qui era; no va ser fins a la setena persona que vaig aconseguir que m’identifiquessin que era Montse Montiel.

Montiel va obrir el camí a Sánchez amb missatges com aquest: “Els socialistes i les socialistes, catalans i catalanes, espanyols i espanyoles, estem immersos en uns processos diferents però similars”. Miquel Iceta no hi era i Josep Fèlix Ballesteros, president de la gestora, va excusar la seva absència -“Tots sabem com és l’agenda dels alcaldes”, va dir Montiel-. Aquí, Montiel es va oblidar de recordar les alcaldesses. Per sort, Sánchez les va citar en diferents ocasions, com també ho va fer amb els “regidors i regidores”. “Vull fer el partit més feminista del sistema”, va garantir Sánchez, sense especificar mesures més enllà de demostrar que pot ser molt insistent en la igualtat.

Sánchez es desentén de la pregunta d’Iceta

Galleda d’aigua freda del candidat a la secretaria general del PSOE Pedro Sánchez a la consulta també en els termes que ha plantejat l’únic candidat a liderar el PSC, Miquel Iceta. Sánchez va advertir ahir que “discrepa” que calgui fer una consulta a Catalunya per desbloquejar la crisi territorial, sigui quina sigui la pregunta que es faci a la ciutadania. “Discrepo de la consulta. M’és igual que digui una cosa o una altra”, va etzibar ahir Sánchez en declaracions a RAC1 en ser preguntat sobre la proposta de doble consulta plantejada pel futur líder del PSC. Pedro Sánchez es va limitar ahir a reivindicar la declaració de Granada. ¿Però si tampoc és vàlida una consulta per preguntar als catalans si volen que el Govern negociï amb l’Estat el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, el pacte fiscal solidari i el blindatge en matèria de cultura i educació, com es concreta l’Espanya federal que defensa? “El federalisme no és només una qüestió instrumental, és una actitud, una manera de fer política que té relació amb el consens, el diàleg i el respecte a la singularitat de tots i cadascun dels pobles d’Espanya”, va resumir Sánchez. Perquè l’aspirant a líder del PSOE va deplorar els “atacs que està patint el poble català des de la dreta”, i especialment en els temes relacionats amb la llengua. En declaracions a la premsa a Malgrat de Mar, i en la línia d’Iceta, Sánchez va fer una crida a Artur Mas i Mariano Rajoy perquè s’asseguin a parlar de la reforma constitucional i evitin així el “xoc de trens”. Per ell és urgent admetre que “Espanya té un cos federal i un vestit autonòmic que ha quedat estret”, i és el moment d’anar “un pas més enllà”. Això sí, de consulta catalana res de res.