Oriol Broggi s’aventura en el bosc de l’òpera

BarcelonaOriol Broggi està ben enfeinat aquests dies: té en cartell a la Biblioteca de Catalunya la reposició de Bodas de sangre i el 2 de juliol inaugurarà el festival Grec dirigint El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk. A més a més, i seguint els passos d’altres directors teatrals, ha acceptat la crida de la lírica i s’estrenarà com a director operístic amb La flauta màgica, de Mozart, que es representarà al Festival de Peralada els dies 6 i 7 d’agost amb Josep Pons al capdavant de l’Orquestra del Liceu. “Em sento com Tamino arribant al bosc”, va dir Broggi ahir al Liceu mirant d’establir un paral·lelisme amb la barreja de curiositat i desconcert que amara un dels protagonistes de La flauta màgica.

“La meva feina és arribar, escoltar i preguntar. No és arribar i moldre, sinó arribar i mirar”, explica Broggi, que assegura que no ha volgut “inventar res”, sinó posar-se al servei de la història i la interpretació i tenint ben present que “els cantants transmeten millor el sentiment cantant que amb un gest”. Tanmateix, per a aquest debut operístic ha pres alguna decisió si més no atrevida, com ara treure l’orquestra del fossat i col·locar-la a l’escenari. El propòsit és acostar l’escena al públic mitjançant una rampa que tapa el fossat. “Al teatre hi ha moltes barreres que s’han de trencar o redissenyar, i amb la rampa trenquem una d’aquestes barreres”, diu Broggi. Josep Pons assumeix la proposta amb bon ànim. “Trobarà l’orquestra ben disposada”, assegura el director musical del Liceu, que alhora es mostra expectant davant la idea del director escènic. “Posar l’orquestra a l’escenari em sembla fascinant, i té uns riscos, però això ho haurà de resoldre ell, perquè nosaltres som músics i no som actors -afegeix Pons-. El músic, tocant, té una plasticitat enorme. El problema és quan l’orquestra deixa de tocar, començant per mi, que semblaré un estaquirot. Seixanta persones dalt de l’escenari poden tenir una gran força escènica o poden ser una distracció”. Fa bé de dir-ho, Pons, sobretot en una òpera com La flauta màgica, amb molts diàlegs no cantats en què l’orquestra queda en silenci. “Farem que passin coses que distreguin i enganxin el públic”, tranquil·litza Broggi, que ha previst que un vel cobreixi els músics en alguns passatges de la representació.

Segons Broggi, la posada en escena serà “senzilla”, amb projeccions inspirades en els dibuixos de Doré per a la Divina Comèdia de Dante i elements “arreplegats” d’altres aproximacions a l’òpera de Mozart, com ara les que van fer Peter Sellars i Ingmar Bergman. Tot plegat amb un equip de confiança de Broggi format per Marc Serra, Josep Iglesias, Albert Faura i Berta Riera, entre d’altres.

Repartiment amb segell Viñas

Pel que fa al repartiment líric, tindrà “un segell Viñas”, tal com recorda el director artístic de Peralada, Oriol Aguilà. El rol de Pamina l’interpretarà la soprano ucraïnesa Olga Kulchynska, primer premi al concurs Viñas del 2015, i una de les dames serà la francesa Anaïs Constans, premi Peralada al Viñas 2018. El repartiment inclou el tenor armeni Liparit Avetisyan (Tamino), el baix alemany Andreas Bauer (Sarastro), el baríton austríac Adrian Ërod (Papageno) i, com a Reina de la Nit, la soprano nord-americana Kathryn Lewek, la Teresa a l’òpera Benvenuto Cellini que es va representar al Liceu el 2015. A més, també hi participaran Anna Alàs, Mercedes Gancedo, Gerard Farreras, Vicenç Esteve Madrid i l’actor Lluís Soler, que farà el paper de sacerdot i narrador.