Oriol Servià: “Alonso pot guanyar les 500 Milles, però jo també”

BarcelonaDiumenge el circuit d’Indianapolis viurà l’edició número 101 de les seves famoses 500 Milles. Mai abans s’havia parlat tant d’aquesta cursa a Espanya, i és que la participació de Fernando Alonso, que ha triat viure aquesta experiència abans que tornar a patir amb el seu McLaren al GP de Mònaco, que es fa el mateix dia, ha despertat un interès mediàtic inusual. L’asturià ha fet uns entrenaments magnífics, que li permetran sortir des de la segona línia de la graella -en aquest circuit, cada fila acull tres cotxes-, gràcies al cinquè millor temps. Amb aquest resultat, ha signat el millor resultat d’un rookie (debutant) des del 2013, i la millor prèvia per a un pilot de F-1 que s’estrena en aquest escenari. Però no serà l’únic representant de l’Estat a la cursa. Per al gironí Oriol Servià serà la novena vegada i aquesta vegada ho farà des de la quarta línia, amb opcions de fer-la grossa.

Per a Servià, poder competir al circuit d’Indianapolis sempre és especial. “Té màgia. La cursa la fan al recinte esportiu més gran del món, i és com una cursa de resistència, en què has d’anar superant obstacles que et trobes, no només el dia de la prova, sinó des de setmanes abans. La passió que desperta és enorme. Has de tenir en compte que l’audiència que té és quatre vegades més gran que la de qualsevol altra cursa del campionat”, apunta. Després d’una trajectòria que va començar al kàrting català, va passar per les curses espanyoles de turismes, i es va enlairar des de les fórmules de promoció per a monoplaces a França, com el Volant Elf, com també va fer Fernando Alonso. Servià fins i tot va arribar a provar el Prost de F1 AP04 -amb motor Ferrari- al Circuit, a finals del 2000. Alonso i Servià, doncs, haurien pogut coincidir a la F1, però ho faran a Indianapolis. “No el vaig conèixer fins fa quatre anys, el 2013. Vaig anar a veure el Pedro Martínez de la Rosa al GP que feien a Austin, on feia de reserva de Ferrari, i me’l va presentar”. Aquell dia, mentre Alonso i Servià es coneixien, va aparèixer Mario Andretti amb l’anell que reben els guanyadors de les 500 Milles, i Alonso va confessar-li al català que “tard o d’hora voldria córrer aquella competició... I mira-te’l on és”, afegeix Servià.

20 anys als Estats Units

Aquest enginyer de 42 anys va decidir marxar als Estats Units ara fa vint anys. Va provar sort al campionat de les Indy Lights el 1998, i la temporada següent es va emportar el títol d’aquesta categoria, considerada la porta d’accés a l’IndyCar. D’aleshores ençà, el de Pals s’ha establert a Amèrica, on gaudeix d’un enorme respecte. I és que l’Oriol ha passat per ni més ni menys que catorze equips, va ser subcampió de la Champ Car el 2005, i quart a l’IndyCar el 2011. A les 500 Milles té, com a millors resultats, un sisè lloc el 2011, i la quarta posició el 2012.

“Penso que soc com els vins, que cada any es van fent una mica més bons. No sé si soc molt bo o no, però m’he anat fent millor... Vaig venir per un any, i ja en porto vint”, defensa. De fet, aquesta temporada ha fet el dotzè millor temps. I l’any passat ja va estar a punt de guanyar la cursa. “A les 500 Milles l’experiència compta moltíssim. Aquesta prova la correm trenta-tres paios. Doncs bé: entre quinze i vint tenim les mateixes possibilitats de guanyar-la. Això no és com la F-1, tot i que queda clar que el cotxe també hi fa molt. Analitzem-ho: tenim els quatre cotxes de l’equip Penske, que han guanyat la prova ni més ni menys que setze vegades; els quatre de l’equip Ganassi; sis de l’equip Andretti, on corre l’Alonso, i que s’han emportat dues de les tres últimes edicions; dos del meu, el Rahal Letterman Lanigan, que ha sigut el millor equip amb un cotxe amb motor Honda els últims anys... i algun més que em deixo”, reflexiona.

“Les 500 Milles són com el Tour de França, amb moltes etapes que has d’anar passant. Tot ha de venir de cara. No pots cometre cap errada. Només que fallis en un dels vuit pit-stops que t’esperen, ja et quedes massa endarrerit. Has de tenir un bon dia. Tu, però també els teus mecànics i enginyers. I, sobretot, no veure’t involucrat en cap accident per arribar ben posicionat a les deu últimes voltes, que és quan es decideix la victòria”, defensa Servià, que no tanca la porta al triomf d’Alonso. “El que està fent té molt mèrit, i mereix el meu respecte absolut. Per a mi és la notícia més xocant del mon del motor dels últims trenta anys. Que un pilot amb el seu estatus a la F-1 pugui interrompre la temporada per venir aquí, renunciar a Mònaco... és gros, eh? A més, pot guanyar. Després de deu dies d’entrenaments, d’entendre el cotxe, d’assimilar les peculiaritats de córrer en un oval, i de fer-ho envoltat de molts més cotxes que en un GP de F1... el Fernando, que té un bon cotxe, pot guanyar les 500 Milles. Per què no? Però jo també, eh?”