L'Òscar vol un gos

"Tant de bo tingués un gos, així faria un tomb pel carrer", aquesta era la idea que s'estampava contra el pensament boirós de l'Òscar Ideesnoires. Aquell matí l'Òscar havia sortit a comprar el diari. La veritat és que va anar una barbaritat de vegades al quiosc, perquè primer va baixar i va agafar l'ARA, ja que era fan del seu sudoku, però al cap d'una estona va sortir una altra vegada per comprar-se un altre diari, i això ho va repetir tantes vegades com capçaleres hi havia al quiosc de la Gladys, que despatxava amb guants rere un parapet d'olles de pressió de les que donaven abans els diaris, que encara li quedaven. La Gladys no feia cara d'estar gens conforme allà, al peu del canó. Els dos peus eren els seus, però el canó no li pertanyia. Aleshores l'Òscar va deixar a la Gladys l'import exacte damunt de les galetes Oreo banyades i va tocar el dos com un llamp amb el diari sota el braç. L'Òscar el que volia era portar una vida normal, encara que no gosava infringir cap ordre de les autoritats. Costa molt, tenir una vida normal, i un es passa el temps fent un munt de coses extraordinàries per aconseguir-ho.

Vist el dineral que li costava la broma d'anar un cop rere l'altre al quiosc i conscient que aquest tancament anava per llarg, va fer-se càrrec que en un no res es quedaria sense estalvis. És per això que rumiava la manera de trobar un gosset o alguna cosa que se li assemblés. Va recordar que els últims Carnavals s'havia disfressat de dàlmata i que la mare anava vestida de Cruella de Vil. Però ara la mare seguia a Cornellà contemplant des del balcó un món estrany i paralitzat, i ell no podia sortir a passejar-se a si mateix. Així que va decidir quedar-se a casa llegint sobre Diògenes, el cínic (paraula que ve del grec gos). L'Òscar no era ben bé un cínic, ja que mai havia tirat la tovallola, en el seu esforç per portar una vida normal. Més que un cínic es considerava un gos una mica perdut. No tenia gaire clar si l'havien confinat al món o si li havien confiscat el món.