Com aprofitar-se d’Iglesias per intentar anul·lar el cas Villarejo

PeriodistaLa Inspecció Fiscal de la Fiscalia General de l’Estat ha obert noves diligències d’ofici després d’haver arxivat el 9 de març un expedient governatiu arran d’un escrit de la periodista canària María Montero que instava a investigar la “imparcialitat” del fiscal Ignacio Stampa, membre de la Fiscalia Anticorrupció i un dels dos responsables del cas Tàndem-Villarejo.

La periodista invocava la petició “en vista de la informació oferta en diversos mitjans de comunicació sobre la relació personal existent entre l’esmentat fiscal i una de les advocades que intervenien en aquest procediment”, en referència a la investigació sobre el robatori d’un mòbil de Dina Bousselham, col·laboradora de Pablo Iglesias, i la difusió posterior de material de la seva targeta, que desacreditava el líder de Podem, el 2016.

En l’arxiu, la Inspecció assenyala que el fiscal en cap, Fausto Cartagena, ja investiga si la situació de Stampa afecta els procediments. En la primera diligència arxivada, la Inspecció va considerar que una relació entre el fiscal i una advocada d’una part, en aquest cas de l’acusació, no és causa d’abstenció. La Inspecció no va investigar si la relació existia, perquè l’abstenció escauria si la relació del fiscal fos amb una de les parts, però no amb la lletrada.

Però una crisi interna dins del departament jurídic de Podem va fer que un advocat acomiadat del partit aportés la conversa d’un xat intern. En aquest xat hi ha comentaris de Mar Flor Núñez, llavors lletrada de Dina Bousselham i Pablo Iglesias, sobre les diligències del cas Dina el 2018. Diversos mitjans de Madrid han presentat aquests comentaris com la prova que el fiscal Ignacio Stampa va filtrar a la lletrada dades el 2018, fins i tot abans que comencés la investigació al jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional arran de la filtració de dades de la targeta a mitjans que beuen habitualment de l’excomissari José Manuel Villarejo.

Els xats aportats a un jutjat de Madrid permeten afirmar dues coses: no hi va haver informació filtrada sobre les diligències, més enllà de la relació habitual entre el fiscal Stampa i acusadors populars, i la relació sentimental entre ell i Mar Flor Núñez és producte de la imaginació de la lletrada.

Per tant, fonts judicials consultades per l’ARA afirmen que la nova investigació de la Inspecció Fiscal sobre la presumpta filtració de dades sobre diligències té un recorregut escàs. El que ha tingut un recorregut extens és la manipulació política i l’enfrontament entre el jutge instructor, Manuel García-Castellón, i la Fiscalia Anticorrupció. El PP i Vox han demanat la compareixença de la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, al Congrés per donar explicacions sobre un cas en el qual totes les diligències estaven fetes abans de la seva presa de possessió.

El jutge contra els fiscals

El jutge García-Castellón ha insinuat en les seves actuacions, de manera més o menys directa, que els fiscals estan defensant Iglesias. Amb tot, van ser els fiscals els que per escrit van demanar al jutge que retirés a Iglesias la seva condició de perjudicat en la causa. El jutge ho va resoldre en una interlocutòria que reproduïa els arguments dels fiscals sense explicitar clarament que la lògica jurídica era d’aquests. Alhora en discrepava perquè sostenien que si bé Iglesias podia haver comès un delicte de danys informàtics -al tornar amb retard una targeta aparentment avariada a Dina Bousselham-, calia, aplicant la llei, citar la seva antiga col·laboradora per determinar si volia exercir accions contra ell, ja que era l’únic recorregut que veien per al cas.

Fonts judicials veuen en aquesta història mediàtico-judicial un interès de les elits afectades pel cas Villarejo -en què hi ha implicades empreses com BBVA i Iberdrola, entre moltes altres- d’anul·lar per contaminació (teoria de l’arbre enverinat) el cas Villarejo. És el que l’advocat Miguel Durán va intentar amb la Gürtel, aleshores sense èxit.