Arts escèniques
Misc20/09/2020

Els nous reptes de Paco Mir a l'ombra del Tricicle

El dramaturg estrena 'De mares i filles' al Teatre Poliorama amb Mont Plans i Annabel Totusaus

Núria Juanico Llumà
i Núria Juanico Llumà

BarcelonaDe tots els papers que configuren la creació artística, a Paco Mir (Barcelona, 1957) el que més l'apassiona és escriure. Ara bé, la seva trajectòria com a membre del Tricicle l'ha catapultat a la popularitat més com a actor que com a dramaturg, tot i que ell mai ha deixat de crear. Mir esperava que aquest any podria deixar enrere les actuacions amb el trio còmic, que a finals del març passat havia de culminar el seu comiat al Teatre Coliseum amb Hits, i posar al centre la seva faceta d'autor. Però la irrupció de la pandèmia els va obligar a cancel·lar les tres últimes setmanes de funcions, que ara estan treballant per recol·locar al calendari. "Sembla que el destí no vulgui que marxem mai, gairebé és un acudit", diu.

Cargando
No hay anuncios

El Tricicle vol dir adeu com cal, i per això encara no té clar si podran actuar aviat. "Hem de veure si podem fer l'espectacle en condicions, perquè baixem de l'escenari i saludem el públic. Ara amb el coronavirus això és complicat, i si no ho podem fer potser val més la pena esperar una mica", explica. Mentrestant, no perd el temps. El còmic i dramaturg ha rescatat De mares i filles, un espectacle que es va estrenar l'estiu del 2019 al Teatre Poliorama i que ara torna a la mateixa sala per fer-hi temporada. El muntatge va néixer d'un text del Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta del 2013, a partir del qual Mir va donar forma a la història d'una mare i una filla que es retroben després de cinc anys sense parlar-se.

"Moltes vegades creus que coneixes els teus pares però després resulta que no. Quan et fas gran comences a preguntar-te coses sobre ells i descobreixes facetes que en desconeixies. És com si l'ombra del pare o de la mare amagués la persona que realment hi ha al darrere", subratlla el dramaturg. L'acostament a l'hospital de les dues protagonistes, interpretades per Mont Plans i Annabel Totusaus, propicia que la mare vagi fent emergir una vida que la filla ignorava. "Amb la necessitat d'explicar-li tot de coses abans de morir, la mare confessa un passat ocult fins aleshores", diu.

Cargando
No hay anuncios

L'espectacle, que serà fins al 25 d'octubre al Poliorama, transita entre la comèdia i el drama. "Hi ha una combinació de riure i de tendresa –assenyala l'autor–. El públic empatitza molt ràpidament amb totes dues, perquè la seva relació podria ser la de qualsevol de nosaltres amb els seus pares o els seus fills. I les dues actrius ja s'han fet seva l'obra i s'ho mengen tot". Aconseguir l'equilibri entre el riure i la llàgrima era un dels reptes de Mir, que malgrat tot creu que és "infinitament més difícil" esgarrapar riallades al públic que no pas fer-lo plorar. "Amb les comèdies la gent no compta les vegades que ha rigut, sinó les que no ho ha fet. Cada intent que el públic sap que hauria de riure i no ho fa és un error", afegeix.

Missió vital: ser creador

La irrupció del coronavirus va fer saltar pels aires els plans escènics de Mir per a la primavera, però durant el confinament el dramaturg no va estar aturat. "No he parat de preparar coses. Em farà falta una altra vida per fer-les –bromeja–. Ara vindrà la batalla real per col·locar els projectes i poder-los exhibir". Mentre no es podia sortir de casa, Mir va treballar en curtmetratges, una pel·lícula i una sèrie de televisió. "L'ombra del Tricicle és tan llarga que el Paco autor ha quedat molt minimitzat, però m'ho passo més bé escrivint. La meva primera missió de la vida és ser un creador", afirma. Una de les iniciatives, encara pendent de concretar, és el possible retorn del musical Forever young al Poliorama.

Cargando
No hay anuncios

La pandèmia ha fet créixer la incertesa al món teatral i dificulta encara més el fet de trobar sortida als projectes. Tot i això, Mir no és pessimista davant l'horitzó cultural que s'intueix per als mesos vinents. "La gent a poc a poc es va acostumant a les mesures de seguretat. Un cop dins el teatre, no es fa tan estrany portar mascareta", diu. I malgrat admetre que "tothom té por", també argumenta que "bé que la gent agafa l'autobús, el tren o l'avió". Davant els protocols que s'estan implementant a les sales, Mir defensa que són espais segurs. "Es compleixen totes les mesures, que són molt estrictes. El coronavirus ho té molt malament per triomfar aquí dins", subratlla.