La pandèmia avança el futur i força a sacsejar les empreses

GironaLa pandèmia del covid-19 ha estat un catalitzador dels canvis que el món empresarial preparava per al futur. Les empreses més preparades, que havien fet els deures pensant a més anys vista, s’han adaptat millor a la nova situació. Les altres han hagut de fer canvis transcendentals, forçats per les circumstàncies, i amb risc d’improvisació. Fins a 130 directius d’una setantena d’empreses integrades al Fòrum Carlemany, que agrupa les companyies capdavanteres i tecnològicament més avançades de les comarques gironines, van exposar la setmana passada com s’estan adaptant a l’era covid i com veuen les empreses del futur, en una jornada en format virtual en què van participar l’economista Xavier Sala i Martín i del cap del servei de Malalties Infeccioses de Can Ruti, Bonaventura Clotet.

El teletreball es quedarà

Les empreses són conscients que el teletreball “ha vingut per quedar-se” i creuen que, fins i tot quan se superi la pandèmia, s’acabarà implantant un model “híbrid” en què es combinarà el treball presencial i el virtual. Però els responsables de les empreses que van participar en la jornada del Fòrum Carlemany reconeixien que algunes companyies no estaven del tot preparades per al teletreball i que els calia “una millor gestió de l’eficiència del treball virtual, de l’aspecte emocional dels treballadors, del lideratge dels equips i de la conciliació del teletreball amb la vida familiar”. En canvi, asseguraven que, malgrat que s’havien vist obligades a implantar el teletreball quasi d’un dia per l’altre, en general havien sabut crear “un marc de comunicació” prou eficient perquè els hagi permès “prendre decisions de manera ràpida quan ha fet falta”.

Tot i veure el teletreball com una eina que ja no podran abandonar, els directius empresarials defensen el treball presencial perquè, segons el seu parer, “afavoreix el treball en equip i la creativitat”.

Alerta amb els ciberatacs

El treball en línia i al núvol fa que totes les empreses siguin més susceptibles de patir alguna mena de ciberatac. Fins i tot alguna empresa de les que integren el Fòrum Carlemany va reconèixer que ja n’havia estat víctima. La consigna general és prendre les màximes precaucions, però tothom és conscient que la interconnexió i la circulació constant de dades sensibles és inevitable. Cada cop hi haurà més màquines que prendran dades dels seus usuaris per anar engreixant el big data, i això convertirà en imprescindible que es prenguin totes les mesures de seguretat possibles.

Més nòrdics

Pel que fa a aspectes més ambientals “ens hem tornat més nòrdics”, resumien els responsables de les empreses del Fòrum Carlemany a l’hora de definir com havien canviat les relacions socials entre els membres de l’empresa a causa de la pandèmia. “Trobem a faltar el tracte personal que culturalment tenim més integrat”, afegien.

Van explicar que amb l’arribada del covid-19 s’havien incrementat les reunions virtuals per garantir la coordinació i la comunicació, però al mateix temps i de retruc se celebraven menys reunions presencials i es feien menys dinars de feina. “Menys temps compartit de manera presencial pot afectar la comunicació interna i externa de l’empresa”, asseguraven els empresaris, conscients que els caldria “una reeducació” per adaptar-se al nou model “més nòrdic” de relacions sociolaborals, que és el que la pandèmia està imposant.

Més productius i menys viatges

“Hem après a ser més productius sense necessitat de fer tants viatges ni desplaçaments”, van assegurar els empresaris, que creuen que cal trobar “un terme mitjà” entre tanta presencialitat com hi havia abans i l’absència total de trobades per tancar tractes o assolir determinats objectius. També s’ha reduït l’assistència a fires, fòrums i congressos, i s’ha perdut en gran mesura el contacte directe amb els proveïdors, uns aspectes que els empresaris consideren que cal recuperar. Pel que fa a la sostenibilitat, que els empresaris creuen que “ha d’estar en l’ADN de les empreses i estendre’s a tota la cadena de valor”, admetien que no s’havien pres les decisions adequades pel que fa al material d’un sol ús. Hi ha encara un enorme camp per córrer pel que fa a les mesures ambientals. “Ens hem equivocat amb moltes decisions que són només sostenibles a curt termini”, reconeixien.

Mesurar la feina dels empleats

Amb el desplaçament de bona part dels treballadors de les seus de l’empresa cap a casa seva, molts empresaris admeten que els falten fórmules efectives i consensuades per mesurar-ne la productivitat. Tothom és conscient també que més presencialitat no és sinònim de més productivitat. El futur sembla que s’encamina a treballar per projectes i per objectius concrets. Cada empresa haurà de buscar les seves pròpies fórmules.

Líders humils en lloc d’herois

A partir de l’experiència dels directius que van participar en la jornada, es va arribar a la conclusió que les relacions entre empresa i empleat s’havien enfortit des del principi de la pandèmia. En general, s’ha incrementat la comunicació a tots elsnivells, s’ha intentat evitar que la nova manera de treballar suposi “sobreesforços” als empleats i s’ha ofert “proximitat” als treballadors afectats per ERTOs. El nou marc també ha fet entendre als directius la importància d’un “lideratge més humanista” i empàtic. “Ens hem adonat que ara, més que herois, el que ens calen són líders o caps d’equip més humils, que generin més confiança”, asseguraven.

Comunicació deficient

Els directius admetien que amb la nova manera de treballar, a algunes empreses no ha funcionat prou bé l’anomenada comunicació top-down (de la direcció a les bases), de manera que la informació o els propòsits no sempre han arribat a tots els integrants dels diferents equips. “Cal millorar molt la comunicació, fer més reunions per ampliar informació i més reunions de coordinació, més curtes i eficients”.

Empoderar més els equips donant-los de més llibertat d’actuació i demanant-los més proactivitat és un altre dels reptes que els empresaris es proposen en aquest nou marc generat per la pandèmia.

La digitalització

Quan es van plantejar de què es penedien, els directius empresarials van admetre “no haver preparat prou les empreses per a la transformació digital”. Si bé algunes ja disposaven de les eines necessàries per treballar de manera digital, amb inversions fetes, estratègia i full de ruta per a la digitalització, d’altres no tenien els equips preparats perquè ho veien encara en un horitzó prou llunyà.

Els joves, la gran esperança

Incorporar i retenir talent a l’empresa és ara més necessari que mai. Els directius destaquen que cal “satisfer les aspiracions de les persones talentoses” i trobar la persona que encaixa millor a cada lloc de treball. El consultor empresarial Alfons Cornella, que va tancar la jornada del Fòrum Carlemany, va anar més enllà i va recomanar a les empreses que incorporessin el talent dels joves. “Poseu un júnior a la vostra empresa”, va dir. Segons el seu parer, la “gran esperança és la joventut, perquè ha viscut la ineficiència de l’actual sistema i pensa des d’una altra òptica, des d’un punt de vista col·lectiu”.

Confiar en ecosistemes

Els temps complexos que viuen les empreses fan necessària “la col·laboració amb altres empreses, siguin o no del mateix sector”. És el que s’anomena plataformes ecosistema. “Tant si surt bé com si surt malament, cal que les empreses ho provin”, asseguraven els directius de les empreses del Fòrum Carlemany. També va insistir en aquesta necessitat Alfons Cornella. “Els empresaris estan entrenats per a la competència, però la col·laboració pot ser millor que la competència”, va advertir l’expert, que va animar els empresaris d’aquí a seguir l’exemple dels xinesos com a pioners de la implantació de les plataformes ecosistemàtiques. El consultor empresarial va posar com a exemple l’empresa Xiaomi, que està finançant més d’un centenar de start-ups, la majoria enpçalades per gent molt jove, perquè l’ajudin a desenvolupar productes interconnectats per a les llars intel·ligents. Cornella està convençut que les start-ups són la fórmula per injectar saba nova a les empreses tradicionals.

Mirar cap a la Xina

També de la Xina Alfons Cornella en va destacar el paper preponderant i avançat en l’economia mundial. “Europa està mirant cap a la Xina quan els Estats Units li donen l’esquena”, va ressaltar Cornella, que va advertir que moltes empreses d’aquí acabarien sent comprades pels xinesos els pròxims anys. Els països que, com els EUA, fan bandera del proteccionisme i bunqueritzen les seves indústries i les seves economies estan abocats al fracàs. Cornella creu que la nova elit empresarial “s’ha d’implicar en la resolució de problemes i ha de donar resposta immediata a les necessitats de l’entorn”. I va recomanar a les empreses invertir en intel·ligència artificial, robotització, automatització de processos i sofisticació de software.