El paper del PSC en el nou escenari polític

BarcelonaEl PSC de Miquel Iceta ha superat el congrés d'aquest cap de setmana amb un grau de cohesió com feia temps que no es veia. La nova executiva és continuista i consolida el paper de Salvador Illa i Eva Granados, que juntament amb Iceta formen una tríada com la que fa uns anys formaven el mateix Iceta, José Zaragoza i José Montilla. Ara bé, el primer secretari ha tingut l'habilitat d'incorporar persones que s'havien allunyat del partit arran del 155 o per la deriva conservadora de Pedro Sánchez durant la campanya del 10-N, com ara l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon. També entren a la direcció alcaldes com Álex Pastor i Marta Farrés.

En l'àmbit més doctrinal, la militància va obligar la direcció a corregir el rumb en el debat sobre la immersió lingüística, de manera que s'ha incorporat a la ponència la defensa de la vehicularitat "prioritària" del català a l'escola. Això sí, queda oberta la possibilitat de flexibilitzar el model, tot i que aquesta qüestió hauria de ser més un debat d'experts que de polítics. Es manté la defensa de Catalunya com a nació, un posicionament històric del PSC, i d'Espanya com a "nació de nacions", amb la idea que una solució federal per a l'Estat podria servir per donar resposta a les demandes catalanes.

Tot això no és nou, i per això sobta la duresa dels atacs rebuts per Iceta de correligionaris del PSOE com Javier Lambán (Aragó) o Emiliano García-Page (Castella-la Manxa). La raó segurament s'ha de buscar en una altra banda. El que posa nerviós els barons socialistes és el paper que està jugant el PSC com a principal valedor de l'acostament del PSOE a ERC per aconseguir els vots necessaris per a la investidura. I és cert que el PSC està tenint un paper en la taula de negociació amb els republicans, i que fins i tot hi té un representant, Salvador Illa.

Però no hem de ser ingenus. El PSC sap que si no es constitueix aquest govern d'esquerres amb Unides Podem i el suport extern del PNB, ERC i potser també de JxCat, l'aposta federal dels socialistes catalans pot quedar seriosament tocada. Si les negociacions fracassen i s'imposen les tesis dels barons en el sentit de buscar un acord amb el PP, el PSC quedarà completament fora de lloc a Catalunya. I això ho sap Miquel Iceta.

Per això els socialistes catalans estan obligats a empènyer el PSOE de Pedro Sánchez cap a la col·laboració amb els independentistes, i necessiten que a Ferraz no els tremolin les cames a l'hora d'entomar les crítiques de la dreta. Però el PSC també necessita que el PSOE sigui audaç i valent ara que ha arribat l'hora de la veritat, i que sigui capaç de posar sobre la taula propostes imaginatives que realment permetin, d'una banda, iniciar un diàleg obert i sincer entre les dues parts i, de l'altra, demostrar que hi ha bona voluntat amb mesures concretes que millorin la vida dels catalans en l'àmbit del finançament o les infraestructures. Aquest és el paper històric que li toca jugar al PSC ara si no vol tornar a caure en la irrellevància d'anys passats.