“Es para ponerse las manos a la cabeza”

Exactament cinc dies abans que decretessin el confinament, vaig tenir la genial idea d’apuntar-me al gimnàs. És un #etfelicitofilla de manual, ho sé. I vaig començar a anar-hi i tot! De fet, us he de confessar que faig més exercici ara que no puc sortir de casa que fa un mes. M’he enganxat a les classes dirigides que van penjant cada dia!

Feia segles que no feia aquest tipus de classes i veig que la cosa no ha canviat gaire. L’aeròbic ha passat a millor vida i ara tot són dance, funcional training i total body ; això sí, continua vigent l’spinning (difícil per a la majoria, en confinament). Amb la rastellera d’anglicismes que es fa servir per anomenar les classes, no és estrany que la paraula preferida dels entrenadors sigui go! “Preparats? Go, go! ” “Poso el crono a punt i… go, go! ” No els treus d’aquí. No acabo de veure què aporta dir go! en comptes de vinga! o va! o som-hi! o no sé quantes coses més podríem dir. Però, bé, deu ser perquè la classe en si no desentoni amb el seu nom. Per això fem jumping jacks (i no saltem obrint i tancant les cames i els braços) o squats (aquestes flexions de cames ja s’han adaptat i tot al català amb una e al davant). En l’entrevista personal del primer dia (això sí que vaig tenir temps de fer-ho) li vaig dir al tècnic que volia treballar la faixa abdominal. I em va respondre que el que volia era treballar el core. Entesos, doncs.

Tot això està molt bé. Però quan passem al català bàsic ja no tant. Quan passem d’estar de peu a fer exercici al terra i em demanen que faci un altre, no puc evitar arrufar el nas (la gota de suor crec que ja era d’abans). I si només amb això ja us poseu les mans al cap, ja no diguem quan em demanen que porti el braç aquí o la cama allà. Acabo de descobrir que posar-se les mans al cap volent dir sorprendre’s o indignar-se no surt a cap diccionari. Ho han utilitzat plomes il·lustres com Josep Pla o Jaume Cabré, però no està registrat enlloc com una locució. Jo diria que ho és. Igual que en castellà se llevan las manos a la cabeza amb el mateix sentit, i que, precisament per això, també sentim en català que alguns es porten les mans al cap. Com que llevar de vegades és portar, fot-li que és de Reus. Ara bé, això no vol dir que no ens puguem posar les mans al cap quan veiem o sentim segons què, tant literalment com en el sentit figurat. De fet, és un gest universal. En anglès també diuen put your hands on your head o en francès lever les bras au ciel (amb altres paraules però un gest semblant).

En tot cas, si aquest diumenge sortiu al balcó (o traieu el cap per la finestra) a les dotze en punt, no us poseu les mans al cap quan vegeu segons qui ballar: sumeu-vos al gran repte de l’Ajuntament de Barcelona i moveu-vos una estona, riure’s d’un mateix sempre és bona teràpia.