Paradoxes reials
Sobre el discurs nadalenc de Felip VI, alguns havien generat certes expectatives, especialment respecte a la situació del rei emèrit i del soroll de sabres en l’entorn militar. Com era perfectament previsible, el rei, tou i reiteratiu, s’ha parapetat rere tots els tòpics més tronats sobre la pandèmia i la resposta ciutadana. El que havia de ser el tema estrella ha donat just per a aquest paràgraf: “Ja el 2014, en la meva proclamació davant les Corts Generals, em vaig referir als principis morals i ètics que els ciutadans reclamen de les nostres conductes. Uns principis que ens obliguen a tots sense excepcions, i que estan per sobre de qualsevol consideració, de la naturalesa que sigui, fins i tot de les personals o familiars”. En català en diem agafar-se-la amb paper de fumar.
En sis anys de mandat, Felip VI ja ha demostrat que només hi ha un tema que el faci prémer l’accelerador verbal: la independència. El 3 d’octubre del 2017 no va tenir cap inconvenient en elevar el to i ofendre molts catalans. Pel que sembla, la corrupció al cim de l’Estat i les amenaces dels nostàlgics de l’Alzamiento no mereixen la indignació del rei. El més significatiu de tot plegat és que la presidència del govern espanyol hagi estat en contacte permanent amb la Zarzuela per compartir el discurs i hagi acceptat resignat que tot quedi en un paràgraf que no aclareix res sobre les intencions del rei respecte al seu pare. En la seva defensa a ultrança de la monarquia, Pedro Sánchez es posa a remolc de la Zarzuela. És el temor reverencial que fins ara ha impregnat tots els presidents.
Jaume Asens anuncia que en els propers mesos Unides Podem presentarà una llei de la Corona al Parlament. No hi ha dubte que és una via que pot obrir el debat i trencar el tabú de la monarquia que els principals partits cultiven. Però seria una curiosa paradoxa que fos aquesta iniciativa republicana la que, en cas de tirar endavant, ajudés a normalitzar la Corona. Si Pedro Sánchez realment vol consolidar-la, el que hauria de fer és això: reformes legals que donessin transparència a la institució, en lloc d’amagar-se rere la mel·líflua retòrica reial. Fins a quin punt la monarquia les podria aguantar? És el que Unides Podem vol explorar.
