El pare que feia riure la seva filla de les bombes a Síria: "Ja no es creu que són petards, però encara és el nostre joc"

BarcelonaCom Roberto Benigni a La vida és bella, Abdullah Abu Salwa intenta protegir la seva filla de 3 anys de l'horror a través del joc i de l'humor. El drama es repeteix avui, a Síria. Aquest informàtic de 32 anys i la Salwa són els protagonistes del vídeo que s'ha viralitzat aquesta setmana en què la nena esclata a riure al sentir caure les bombes ben a prop. "Què s'acosta: un avió o una bomba?", diu el pare somrient. "Una bomba!", respon ella. "Bum! Oi què és divertit?"

A través de WhatsApp, el pare explica a l'ARA com se li va acudir la idea i les terribles condicions que han de suportar a Idlib, al nord-oest de Síria, l'últim reducte de resistència que el règim de Baixar al-Assad i els seus aliats estan arrasant.

"Fa dos anys, en la festa de l'Eid [la festa més popular dels musulmans], els nens tiraven petards al carrer, un va petar molt fort i la Salwa es va espantar. Vaig sortir amb ella al balcó per ensenyar-li que no passava res, que només eren nens que jugaven. Uns dies més tard, quan va començar un bombardeig es va posar a plorar, i per tranquil·litzar-la se'm va acudir dir-li que eren petards", relata l'Abudllah. Quan la Salwa tenia un any es creia la història, però les criatures de Síria es fan grans massa ràpid, a cops. "Ara ja no es creu que són petards, però és el nostre joc. Quan cauen les bombes li dic que tinc ganes de jugar i em fa riure: ara ja ha après a distingir el so dels avions del de les bombes".

El pare, la nena i la mare van fugir de la ciutat de Saraqeb, a Idlib, quan el règim va ocupar-la el 10 de febrer. Aquesta població de 30.000 habitants era un objectiu simbòlic, perquè s'havia convertit en un centre de la revolució que va esclatar el 2011 contra el règim de Baixar al-Assad. Era coneguda per les seves manifestacions diàries i expressions de llibertat com els grafitis a les parets. El 2017 fins i tot s'hi van celebrar eleccions per escollir el consell local.

"Abans que la ciutat caigués vam fugir a Sarmanda, a prop de la frontera amb Turquia, i ens vam instal·lar a casa d'uns amics. Estem molt millor que la gent que s'està morint de fred als camps de desplaçats", relata. "La gent fuig dels bombardejos però no tenen on anar. Fa nou anys que estem sota les bombes", afegeix.

Al-Assad i els seus aliats, Rússia i l'Iran, estan perpetrant l'ofensiva final sobre Idlib, l'últim bastió de la resistència. Les tropes del règim sirià ja s'han plantat a 15 quilòmetres de la frontera amb Turquia, que continua tancada. Més de 900.000 persones segons dades de l'ONU, la majoria criatures i dones, s'acumulen davant les tanques turques sense possibilitat d'escapar-se, en un desastre humanitari sense precedents, fins i tot a la guerra de Síria. Molts no tenen ni tan sols tendes on aixoplugar-se del gèlid hivern i diverses criatures de curta edat han mort de fred. A més, l'aviació russa i siriana bombardeja sistemàticament els hospitals.

L'Abdullah també confessa que té por que la nena es posi malalta o sigui ferida i no tingui on portar-la. L'informàtic no sap què serà d'ell ni de la seva família i només demana una cosa: que la Salwa pugui créixer en pau i anar a l'escola.