El Parlament passa a l'ofensiva contra Llarena
BarcelonaDesprés que el jutge Pablo Llarena rebutgés per segona vegada que Jordi Sànchez pugui assistir al ple per ser investit president, tot i la resolució de l'ONU instant Espanya a respectar els drets polítics del diputat de JxCat, el Parlament ha decidit passar a l'ofensiva i prepara una querella contra el magistrat del Suprem per prevaricació. La tesi que Llarena està violant la llei a consciència, i per tant prevaricant, fa temps que la defensa en les pàgines d'aquest diari el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo. De fet, Pérez Royo considera que cadascun dels ciutadans catalans podria presentar una querella contra Llarena, ja que es pot argumentar que les seves decisions estan afectant el resultat electoral del 21 de desembre i, per tant, els drets de cadascun dels votants.
La llei deixa molt clar que la inhabilitació de càrrec no pot ser efectiva mentre no hi hagi una interlocutòria de processament ferma, cosa que no es dona, de manera que un jutge no pot interferir en les decisions del Parlament, ja que el dret al sufragi passiu i actiu de Sànchez es mantenen intactes. En la seva cursa cap al descrèdit jurídic, Llarena no només fa servir la presó preventiva de manera arbitrària i desproporcionada, no només està construint una causa per rebel·lió sobre la premissa falsa que en el Procés hi ha hagut violència, sinó que contradiu les decisions del poder legislatiu. Caldria preguntar-se si un jutge del Suprem s'atreviria a fer el mateix si en lloc d'un Parlament autonòmic estiguéssim parlant del Congrés de Diputats. Segurament no, perquè per Llarena el Parlament no deu ser un veritable representant de la sobirania del poble, ni que sigui del poble espanyol resident a Catalunya, sinó una simple cambra de fireta que no té res a fer davant un alt tribunal de l'Estat.
Per sort la justícia espanyola va salvar ahir la cara a l'Audiència Nacional quan el jutge va decidir deixar en llibertat amb càrrecs Tamara Carrasco, i rebaixar els delictes de l'acusació a simples desordres públics. La idea que aquesta membre dels CDR de Viladecans fos acusada de terrorisme i rebel·lió havia provocat una onada d'indignació i estupefacció, fins i tot en sectors allunyats de l'independentisme. En el fons sembla que totes aquestes operacions policials, com l'escorcoll del Diplocat d'ahir, i la instrucció del jutge Llarena fossin simples maniobres intimidatòries, per sembrar la por i el desconcert entre les files independentistes, més que processos rigorosos que acabaran amb sentències fermes i elevades.
Caldrà veure com resol el Suprem les querelles presentades contra un dels seus membres. I si s'atreveix a desautoritzar-lo. Si no ho fan corren el perill que tota la causa quedi en res o, pitjor encara, que d'aquí uns anys Estrasburg demostri que tot plegat va ser un nyap judicial amb terribles conseqüències per a les persones que el van patir.
