¿Parlem de l’espoli publicitari català?
El mercat publicitari de la televisió a Espanya té una dimensió aproximada d’uns 2.100 milions d’euros: són els diners que les empreses i institucions es gasten a emetre anuncis per la petita pantalla. El PIB català representa un 19% del conjunt de l’Estat, així que, en teoria -molt en teoria-, 399 milions pertocarien a Catalunya, si es repartissin de manera mínimament equilibrada. A la pràctica, les empreses catalanes només ensumen una fracció mínima d’aquests milions: uns 60 si combinem la facturació de TV3 amb la petita aportació de 8TV i de les emissores locals.
Parlem molt de l’espoli fiscal -perdó: del desequilibri fiscal- i poc d’aquest mecanisme pervers que condiciona de manera enorme el panorama audiovisual català. Jo l’hi vaig sentir explicar a Enric Marín, expresident de la CCMA.
On són els milions que falten? La resposta és òbvia: pràcticament tots se’ls queda una de les dues grans empreses espanyoles: Mediaset i Atresmedia. Atresmedia i Mediaset. Tanto monta, monta tanto, perquè les dues tenen exactament la mateixa deferència envers la pluriculturalitat o el plurilingüisme de l’Estat: zero.
Si Catalunya disposés de 399 milions en facturació publicitària televisiva, podria garantir el servei públic sense els maldecaps als quals s’enfronta aquests mesos TV3, i també podria promoure una televisió privada que encara que abracés la comercialitat més banal, almenys s’expressés en una llengua castigada a la televisió i amb un marc mental propi. Estic segur que si el lector tingués la paciència d’escriure els cent primers famosos que li venen al cap, no n’hi hauria 19 de catalans. De tant en tant ens convencem de la necessitat de crear un star system propi, però això és impossible si el 85% del consum televisiu -el mitjà amb una penetració més àmplia- difon continguts que, amb paciència malaia, van configurant un imaginari d’Espanya on tot el que no és cultura castellana només pot aspirar a sortir-hi com a element folkloritzant. Com quan el gloriós Enric Arredondo es permetia renegar en català a la sèrie Periodistas.
És evident que, dels 399 teòrics milions, Mediaset i Atresmedia en poden reclamar uns quants, ja que obtenen audiència també a Catalunya. Però si Catalunya tingués més control sobre l’espai radioelèctric, el més raonable seria parlar amb aquests canals i, a canvi de deixar-los explotar aquests recursos i accedir a aquesta bossa publicitària, reclamar-los contrapartides. Fonamentalment, que no operin com a agents colonitzadors d’una cultura amb molts més recursos, demografia i suport estatal que la catalana.
