Un partit amb reminiscències republicanes
El Júpiter i el Clapton, dos equips amb ideals progressistes, s’enfronten en un duel amb memòria
BarcelonaEl Camp Municipal del Júpiter, al cor del districte de Sant Martí, acull aquest dilluns a la tarda (19.30 h) un duel entre el CE Júpiter i el Clapton Community FC en el qual el futbol és només una excusa per fer una mirada a la història. El partit enfronta en un amistós de caràcter festiu dos equips modestos però amb uns ideals clarament progressistes, i s’emmarca dins dels actes de la Primavera Republicana que organitza l’Ajuntament de Barcelona per commemorar la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril del 1931.
“Vam rebre la proposta amb els braços oberts”, afirma Joan Rion, que presideix el Júpiter des del 2012. “El nostre club té una història molt marcada, amb un ideals d’esquerres, obrers, sindicals i catalanistes molt clars, i és un orgull que hagin comptat amb nosaltres”, valora Rion, que recorda que els ideals del club estan definits pel seu origen al barri obrer del Poblenou. El Club Esportiu Júpiter va néixer el 12 de maig del 1909 a la cerveseria Cebrián, impulsat, sobretot, per David Mauchan i els seus germans, que eren uns dels molts treballadors escocesos que la fàbrica tèxtil Fabra i Coats havia acollit arran de la fusió de la casa originària del barri de Sant Andreu amb una marca de teixits dels afores de Glasgow.
“Els anglesos, en general, i escocesos, en el cas del Júpiter, introduïen el futbol a la ciutat. Amb una colla d’amics del Poblenou amb els quals jugaven partits amistosos al Camp de la Bota van fundar el club i el van batejar com a Júpiter, que era el nom del globus guanyador d’un dels populars concursos aerostàtics que es feien a la platja del barri”, recorda l’historiador Francesc Poblet. “El futbol era una diversió i els membres del Júpiter, així com la gent que els anava a veure, formaven part, majoritàriament, de col·lectius obrers i sindicalistes. El club que va néixer era un reflex de la vida del barri”, resumeix Poblet, d’una entitat que es va presentar oficialment a partir del 1912, quan es va afiliar a la Federació Catalana de Futbol.
Un club reprimit per les dictadures
Aquests ideals obrers i sindicalistes, així com el seu escut original format per les quatre barres catalanes i un estel al damunt (del qual no hi ha documentació que expliqui el seu origen), van convertir el Júpiter en un club molt reprimit, tant per la dictadura de Primo de Rivera com per la de Franco. “El cas del Júpiter és el d’un club estrictament relacionat amb el context polític de cada època. En general, quan es permetien més llibertats el club progressava i quan el context era de repressió el club patia”, explica Poblet.
La història del Júpiter està plena d’episodis de repressió. Durant la dictadura de Primo de Rivera, l'entitat va veure com el 1924 el seu escut va ser prohibit i canviat per una corona comtal després que el jutge d’instrucció Cristóbal Fernández presentés una denúncia al governador civil de Barcelona pel contingut catalanista de l’emblema. Malgrat que la repressió començava a assetjar el club, el 1925 el Júpiter es va proclamar campió d’Espanya de Segona Categoria i també campió de la Segona Divisió del campionat català. Per commemorar-ho, el Barça el va convidar a jugar un amistós a l’estadi de les Corts en homenatge a l’Orfeó Català, un símbol català també reprimit en l’època. L’himne espanyol va ser xiulat amb força pels 14.000 espectadors presents. “Això va provocar una dura sanció contra el Barça: li van tancar el camp durant sis mesos i, el seu president, Joan Gamper, va ser forçat a l’exili”, recorda Poblet.
La repressió va seguir assetjant el Júpiter fins a la proclamació de la Segona República, quan, amb Lluís Companys de president, va poder recobrar el seu escut històric. Amb l’arribada de la Guerra Civil, el Júpiter era un nucli de trobada de militants obrers i de solidaritat cap al bàndol república, un posicionament que va ser castigat amb l’arribada de Franco al poder. Amb la dictadura franquista, van ser obligats a canviar un altre cop el seu emblema i van veure modificat el seu nom al de Club Deportivo Hércules. També es va intentar convertir-lo en filial de l’Espanyol, però l’entitat blanc-i-blava ho va rebutjar, precisament, pels orígens obrers, sindicalistes i catalanistes del Júpiter. Malgrat que el club va recuperar el nom un any després, l’acarnissament franquista no va cessar i també va viure un canvi de seu fins a ubicar-se al districte de Sant Martí.
Amb el pas dels anys, però, el Júpiter ha anat recuperant els seus orígens, sobretot, últimament. “Hi ha tres factors que ajuden a explicar aquest retorn als orígens: la voluntat de la junta directiva, el context del país els últims anys i una onada generalitzada al futbol europeu de molts clubs modestos de reivindicar els seus orígens populars”, opina Poblet. “El Júpiter és un club molt integrat al barri, que participa en diverses iniciatives solidàries i que dona suport a diferents entitats veïnals”, explica el president del club, Joan Rion. “No fem política, però quan hi ha alguna causa que considerem injusta ens posicionem, per això l’any passat vam jugar vuit jornades seguides amb una samarreta de color groc”, recorda Rion sobre un clar gest de suport als presos polítics catalans i als exiliats.
El Clapton i els colors republicans
La història del Júpiter és un exemple clar de casa nostra de com el futbol i la seva carrega simbòlica transcendeixen el marc purament esportiu, com també és el cas del seu rival d’aquest dilluns. El Clapton és un club modest de l’est de Londres que té 142 anys d’història i una llarga trajectòria d’esquerres i obrera. L’any passat, però, va viure una escissió que va donar lloc al Clapton Community FC. Per fortes desavinences amb algunes de les decisions del director executiu del club, com pujar el preu de les entrades i intentar fer negoci amb una part del terreny de l’històric estadi Old Spotted Dog –el més vell de Londres–, la massa social de l’entitat, enfurismada, va decidir fundar el Clapton Community FC, un club estructurat com una cooperativa i que condemna el sexisme, l’homofòbia, la xenofòbia i el feixisme.
Entre els seus elements més característics hi ha la seva segona equipació, que llueix els colors de la Segona República i amb la consigna "No pasarán" per començar a commemorar els 80 anys del final de la Guerra Civil i els brigadistes internacionals que hi van participar. Una samarreta que lluiran aquest dilluns en un partit amb memòria.