Pascal vol guanyar-se el lector corrent
Barcelona“Som tan incapaços d’arribar al bé com a la veritat”. Aquest és un dels pensaments aforístics de Blaise Pascal (1623-1662), matemàtic, físic i filòsof del qual Ara Llibres reivindica l’actualitat convertint-lo en el primer títol de la col·lecció Ara Clàssics, que se suma a les de no-ficció, narrativa estrangera i catalana -agrupades sota el segell Amsterdam-, la d’història - Sèrie H- i D’on Vinc, on personatges coneguts expliquen la seva infantesa en un format de memòries breus i que recentment ha presentat títols de Josep Maria Fonalleras i Rosa Regàs.
“Fa molt de temps que volíem crear una col·lecció amb obres d’alt valor cultural i donar-los un tractament similar al que donem als llibres contemporanis -recorda l’editora Izaskun Arretxe-. Són llibres importants per al país. A més, estem convençuts que hi ha un públic lector que si les coneix les voldrà llegir”. Arretxe és conscient que per presentar volums tan exigents com els Pensaments de Pascal cal “recórrer als màxims experts del país” però, al mateix temps, és imprescindible “treballar perquè els llibres surtin del recinte universitari i arribin al lector corrent”. La prova pilot de la nova col·lecció de clàssics va ser la versió abreujada en tres volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines, que es va publicar el 2013 i que es podia aconseguir a través de la venda a terminis. Si s’optava per acudir a la llibreria, cada volum tenia un preu de 120 euros. Així i tot, del Diccionari Coromines se’n van despatxar “gairebé mil”. Aquesta col·laboració inicial amb la Fundació Pere Coromines de Sant Pol de Mar va continuar amb Itineraris (2014), obra inèdita del lingüista. “En una mica més de mig any n’hem fet dues edicions, i el llibre ha tingut un gran ressò”, reconeixia Arretxe. Si la segona edició s’esgota, Ara Llibres podrà presumir d’haver-ne venut 1.600 exemplars.
La publicació de la versió íntegra dels Pensaments de Pascal no hauria sigut possible sense la col·laboració de la Fundació Coromines. “Va ser Josep Ferrer qui em va explicar que no n’hi havia cap versió completa en català -recorda-. Per això vam acudir a Miquel Costa, un traductor que s’havia ocupat de filòsofs com Kant, Descartes i Rousseau”.
El gènere humà, condemnat
Miquel Costa parla de Blaise Pascal amb un entusiasme moderat. “Ell creia que el gènere humà està condemnat, i que per evitar la condemna es dedica a buscar diversió, ja sigui a través del sexe, dels espectacles, de les reunions socials... -resumeix-. Pascal vol deixar de banda tot això i abordar els aspectes més durs de l’existència”.
La manera d’escriure, breu i directa, “en la línia de Montaigne”, va ajudar a “consolidar el francès en llengua culta”, encara que durant molt de temps els lectors només van poder accedir “a versions manipulades”. Se n’havien eliminat les parts on el pensador se significava a favor de la branca “més integrista del catolicisme i més pròxima al protestantisme: el jansenisme”. La doctrina de Cornelius Jansen “creia en els miracles, feia lectures absolutament literals de la Bíblia i exigia dejú, penitència i oració amb l’objectiu d’arribar a ser un escollit i aconseguir la salvació”. En la versió de Miquel Costa, que segueix l’edició de Lafuma -la més important, juntament amb la de Brunschvicg-, el cristianisme sever de Pascal treu el cap amb una freqüència considerable. Carrega contra Mahoma, elogia la castedat, cita nombrosos passatges de la Bíblia (per sort, s’han traduït del llatí) i elogia Jesucrist: “Sense Jesucrist és inevitable que l’home visqui en el vici i la misèria. Amb Jesucrist l’home està lliure de vici i misèria”.
La col·lecció Ara Clàssics publicarà entre una i tres novetats a l’any. El pròxim llibre del projecte, però, no arribarà fins al setembre del 2016. Serà “l’edició definitiva” de Pickwick. Documents pòstums del club d’aquest nom, de Charles Dickens, traduïda per Josep Carner. El volum oferirà la versió catalana acarada amb l’anglesa.
