La pregunta que ningú ha fet als banquers

Parlament de CatalunyaHa plogut bastant des que el 2012 Andreu Mas-Colell va defensar que la comissió de caixes d'estalvi del Parlament de Catalunya no fes venir els presidents de CaixaBank i el Banc Sabadell. “Anem amb compte a l'hora de posar el dit a l'ull a empreses privades amb seu a Catalunya –va dir l'aleshores conseller d'Economia–, perquè pot ser que un dia aquestes empreses decideixin posar-se on el Parlament no els posi el dit a l'ull”. La cambra catalana va decidir llavors no citar ni Isidre Fainé ni Josep Oliu, però, vuit anys després i amb les seus dels dos bancs ja lluny de Catalunya, els dos banquers finalment sí que hi han passat. En aquest cas per explicar, precisament, per què van traslladar la seu social al País Valencià després de l'1 d'Octubre i sobre les pressions que van rebre aquells dies.

La recepció del Parlament als banquers ha estat, no freda, sinó fredíssima. Ciutadans, el Partit Socialista i el Partit Popular han decidit no participar en la comissió, de manera que només cinc diputats (en representació dels tres partits independentistes i dels comuns) han rebut Oliu, Fainé i Jordi Gual, president de CaixaBank. Acostumats a lidiar amb els taurons del món financer, la sensació és que per a tots tres les compareixences han estat un passeig.

D'entrada, el Parlament s'ho hauria de fer mirar quan convida Isidre Fainé “en representació de CaixaBank”, quan fa anys que Fainé ja no té cap càrrec a CaixaBank. Ara és el president de la Fundació La Caixa, primer accionista de CaixaBank.

També ha sorprès que els diputats dirigissin totes les preguntes cap al trasllat dels bancs i passessin per alt el trasllat de les seus de Gas Natural, Abertis, Cellnex, Agbar o Criteria. En realitat, el trasllat dels bancs va ser el més raonable de tots, i ahir els banquers ho van tenir fàcil per defensar-lo: “Els temes aquests de confiança, o es maten ràpid o el problema es va fent gran” (Fainé). “Era una situació incipient de pànic que s'havia de tallar de soca-rel” (Gual). “Hi havia un risc greu per a la liquiditat del banc” (Oliu). La pregunta de quin sentit tenia treure de Catalunya la resta d'empreses –que no vivien cap fuga de dipòsits com els bancs– no se li ha acudit a cap diputat.

Només hi ha hagut un moment en què se li ha qüestionat a Fainé per què es va traslladar també la seu de la Fundació La Caixa, que ara és a Palma. La seva resposta: “Abans La Caixa es deia Caixa de Catalunya i Balears. Si s'hagués dit Caixa de Barcelona i Girona, la seu hauria anat a Girona”. “Ha trobat un bon argument”, li ha replicat el diputat Orobitg (ERC). Gual somreia.

Oliu, tradicionalment expansiu i amb tendència als titulars, ha estat molt contingut. “Ara el retorn de la seu no està sobre la taula”, ha dit. De fet, la pregunta seria on serà la seu si algun dia el Sabadell es fusiona amb Bankia, com s'especula.

“Un gran poder comporta una gran responsabilitat”, ha repetit diverses vegades la diputada Geis (JxCat) citant un clàssic de la literatura, Spiderman. Però a aquest cronista li ha quedat el dubte de si es referia als banquers o als mateixos diputats.