Baixo a peu des del barri de Gràcia fins a la plaça Universitat de Barcelona i assaboreixo el clima encisador del mes de maig, el mes dels poetes.
Tot caminant, aprofito per observar la diversitat del paisatge lingüístic urbà, tots aquells missatges escrits no oficials, el que en anglès anomenen linguistic landscape, o potser millor dir-ne cityscape, perquè és a les ciutats on podem copsar-la més clarament. Aquesta diversitat, gairebé cacofonia dels senyals escrits en múltiples llengües a la ciutat, ¿és caòtica o té alguna lògica que l’explica? Fins a quin punt el paisatge lingüístic ens informa sobre la vitalitat social d’una llengua? Permetin-me narrar en vuit parades la meva caminada a la feina i donar-los així un tast del multilingüisme de la meva ciutat.
Primera parada. Començo travessant les placetes de Gràcia, tan gentrificada... I puc constatar que les petites botigues de queviures de tota la vida les estan substituint les de pakis, que sembla que no tanquin mai, amb cartells sense cap personalitat, majoritàriament en català, que diuen “Fruites i verdures”, o bé xinos que venen tant banderes estelades com banderes de la rojigualda.
Segona parada.A tocar dels Jardinets al capdamunt del passeig de Gràcia: la parròquia de Santa Maria. En els seus cartells d’horari de misses, gairebé oferta igualitària en català i en castellà. ¿Hi influeix la presència de llatinoamericans que compensen la pèrdua de fidels de la població autòctona?
Tercera parada. A la cantonada passeig de Gràcia / Diagonal: el gratacel del Deutsche Bank amb oferiments d’hipoteques tant en castellà com en català.
Quarta parada. Ja vagant per la dreta del passeig de Gràcia, puntejat de botigues de luxe per a turistes luxosos: Cartier, Santa Eulàlia, Vinçon, Bulgari, Burberry, Adolfo Domínguez, Zara Home (per a home o de casa?), Swarovski, Tiffany... M’aturo davant Lladró, el famós fabricant valencià de figures de porcellana: el cartell exterior és en castellà, anglès, alemany, japonès, xinès, rus... Res en valencià del nord ni del sud.
Cinquena parada. Canvio de vorera i trobo el restaurant Moments, que ofereix en el menú a l’exterior “ Cocina neotradicional catalana ” (sic) però sense ni un mot en català.
Sisena parada.Cantonada plaça de Catalunya / ronda Sant Pere, dominada per la immensa baluerna de gris insípid del Corte Inglés, acolorida tanmateix per un gran cartell tot en català, d’aquests que ens avisen que la primavera ja ha arribat.
Sisena parada. Enfilo ja la ronda cap a la plaça Universitat i trobo la lluminosa botiga d’Apple. El primer cartell que em rep diu “iPad mini. Tot un iPad de dalt a baix”. Si Pompeu Fabra ressuscités tal vegada no entendria aquest argot informàtic però estaria satisfet que s’hi usés el català...
Setena parada. FCBotiga del Barça a la cantonada rambla Catalunya / ronda Universitat amb tapaboques, xancles, bufandes, xandalls, gorres i tota mena d’andròmines infinites amb els colors, gairebé sagrats, del Barça. Quasi tot trilingüe (català, castellà i anglès), però a les samarretes del personal -dir-ne staff queda més bé- hi domina la llengua franca, l’anglès. S’apropa el final de la meva humil experiència de flâneur sociolingüístic, astorat per tanta varietat de llengües a la meva ciutat, i ja albiro la meva universitat.
Vuitena parada. L’edifici de la UB on treballo s’anomena Josep Carner, en memòria del nostre príncep dels poetes, que hi va viure un cert temps. La planta baixa del mateix edifici està ocupada per un cinema de la cadena Cinesa. Tots els cartells informatius exteriors són en català (“Dimecres, dia de l’espectador”) però totes les pel·lícules, totes, són en castellà. El sector de la distribució cinematogràfica s’ha oposat persistentment i bel·ligerantment a les campanyes de catalanització. ¿El català a l’embolcall (l’exterior) sembla voler dissimular o compensar que l’interior sols és en castellà?
I podríem seguir amb moltes altres parades sociolingüístiques per a copsar aquest món dinàmic i canviant del multilingüisme dels senyals escrits no oficials de la ciutat, on s’entrelliguen factors locals amb globals: la força global de l’anglès, la irrupció del rus dels nous rics eslaus, la lleialtat al català de molts catalans, la força del castellà... Els usos lingüístics orals són una altra història, que demana una altra manera de tafanejar. Maig, el millor mes per a badar observant llengües.