El pastor de l'autopista
-E i!, eeei!
-Pare, demà anem de casori!
-No, a fe de Déu!-Com? Des del dia que va arribar la participació us ho he dit cada hora, si havíem de comprar sabates o una americana, i vós, re, que re no us feia falta, i ara em veniu amb aquestes!
-...
-No em dieu re? Us demano que no em feu...-Jo no hi haig de fer re en una boda!
-Es casa el vostre nebot!
-Treballs de coneixe'l!
-Oi què? Però coneixeu el seu pare, que és el vostre germà, és això el que compta!
-No em vull mudar, ni anar amb cotxe que em marejo!
-No sigueu...
-Què! Digues, què!
-Cabarrut, oi ves, què ha de ser!
-Vés-hi tu! Ets jove i encara t'has d'aparellar!
-No sigueu així, home! No veieu que vós no hi podeu faltar, que sense vós no hi puc anar!
-Doncs fot-me el nas a la butxaca!
-Això!
Malgrat anar per l'autopista, el Josep condueix a poc a poc. Per donar entenent a son pare d'acompanyar-lo al casament ha cedit en tot. Li ha promès de parar el cotxe tantes vegades com ell ho demani. No l'ha obligat a mudar-se, encara que li ha deixat damunt del llit uns pantalons foscos i una camisa clara i ha amagat una americana per a ell al portaequipatges. Ha callat mentre l'home s'encasquetava la boina i les sabates gastades.
És cert que al pare el cotxe no li prova, però el Josep sap la veritable raó de la desgana. Amb el germà tenen diferències i fa molt que no es veuen, des que tots dos van baixar del poble a Barcelona.
El pare no ha obert la boca des que l'ha estacat amb el cinturó, "com un bast al ruc", que diu ell, i el Josep tan sols per demanar-li si va bé, si té fred. No s'ha girat a mirar-lo per posar tot l'esment a conduir bé, però el sap allí al costat i s'adona que va tombant la mirada a la finestra. Llavors el Josep es deixa inundar per l'agraïment. L'home ha acabat acceptant d'anar la festa perquè sap que el Josep no l'hauria deixat sol al pis tot el sant dia i llavors tam poc ell no hi hauria pogut acudir.
És dissabte i l'autopista va bastant plena. Passat el peatge, el pare demana de baixar i mentre el Josep desvia el cotxe al màxim a la dreta per aparcar-lo a la vora, l'home hi insisteix. Després de parar, i de pitjar els dos cinturons, el Josep surt. Troba la porta de l'acompanyant oberta i, després de tancar-la, quan se'n vol adonar, es troba que el pare no és darrere el morro del cotxe com s'esperava, sinó que ha saltat la barrera metàl·lica i corre a encalçar un home que, sorprenentment, camina entre un ramat d'ovelles. El Josep salta també enmig del brogit dels cotxes, corre darrere el seu pare i, sense poder distingir qui el fa, sent el crit:
-Ei!, eeei!
El Josep es veu despentinat i cara ben vermella al mirall retrovisor abans d'engegar, però el pitjor és la certesa que la pell de la seva cuixa dreta frega directament l'entapissat del seient. Abans de pitjar fort l'accelerador, amb la sabata dreta del parell nou ben bruta, el Josep acciona el tancament de portes. Sona el clec dins del cotxe com si fos l'inici del combat de silencis que comença en l'espai d'un ring.
Quan ja s'han esvaït els vapors de les primeres copes del convit, el Josep veu tots dos germans, el pare del nuvi i el seu, asseguts i enraonant. Els nuvis fan la gira de les taules i ell, que s'ha quedat aïllat en una, s'alça amb ganes d'estirar les cames. Ja no li importa si es veu la costura oberta dels seus pantalons! Quan la parella s'hi acosta els explica l'aventura del matí. Se sorprenen com, al costat mateix de l'autopista, ha sorgit un ramat d'ovelles capitanejat pel seu pastor i la inusitada agilitat del pare del Josep, delicat del cor, seguint-lo. Mentre el Josep els ho narrava s'ha fet un petit rogle al voltant dels nuvis i a una noia, d'ulls rodons i clars com ell mai no havia vist abans, ha rigut de valent. Després, ella li ha proposat de ballar tots dos.