El patriotisme republicà de l'heroi de la Transició
Historiador i exdiputatDurant els primers anys de vida democràtica (1977-1980), ERC es va salvar de desaparèixer del panorama polític català gràcies a l'acció personal d'Heribert Barrera. A les eleccions del 15 de juny de 1977 va ser l'únic diputat republicà que va aconseguir un escó al Congrés. Aliat amb el Partit del Treball d'Espanya va sumar 143.954 vots, la qual cosa el situava només en sisè lloc. Ja legalitzada ERC, Barrera va aconseguir la reelecció a les eleccions generals del primer de març de 1979, però va veure minvar la seva representació en aconseguir només 121.452 vots.
L'immens esforç polític de Barrera en aquells anys va permetre a ERC aconseguir 240.871 vots i catorze diputats a les eleccions del Parlament de Catalunya del 20 de març de 1980. Barrera va ocupar la presidència del primer Parlament de Catalunya recuperat. Per bé que en aquelles eleccions el PSC, el PSUC i ERC haurien pogut formar govern i aconseguir la presidència de la Generalitat, Barrera va refusar sense contemplacions una aliança amb els comunistes i va proposar un govern de coalició amb el PSC i CiU, opció que va ser refusada pels socialistes. Així, ERC va donar suport al govern encapçalat per Jordi Pujol.
Tornem enrere. Barrera va ser un ferm tarradellista i va defensar, el 1977, el retorn de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat provisional. Va fer-ho reivindicant una línia successòria d'ERC a la presidència encarnada per Macià, Companys, Irla i el mateix Tarradellas. Però ni ERC ni Barrera no van aconseguir un paper rellevant en el nou govern de la Generalitat. La seva pobra representació parlamentària el 1977 va condemnar ERC a una conselleria de segon ordre en el Consell Executiu.
La tenacitat de Barrera i la defensa aferrissada del republicanisme d'ERC es va posar de manifest durant el debat constitucional de 1977-1978. La seva esmena "L'Estat es constitueix en República democràtica i parlamentària" va ser testimonial. Totes les esmenes de Barrera i ERC tenien un factor comú: substituïen el mot "rei" cada vegada que sortia a la Constitució pel de "president de la República". Tenia mèrit i requeria coratge dir al Congrés dels Diputats d'aquells primers anys de la Transició: " Mi única bandera es las cuatro barras (…) y mi único himno es la canción « Els Segadors » , que evoca una guerra de catalanes contra el Rey de España ", o bé: " Una auténtica y efectiva democracia no es posible en España sin restitución previa de la soberanía a las naciones que integran el Estado y sin una forma de Estado republicano ". I també: " Nuestra nación es sólo Cataluña y no podemos tener otra ". En coherència amb això, Barrera i ERC van propugnar l'abstenció en el referèndum constitucional que va tenir lloc el 6 de desembre de 1978.
La defensa que Barrera va fer, a Catalunya i a Madrid, d'un Estatut d'Autonomia amb més competències i sobirania va ser heroica i, en allò que ell propugnava, sense aliats. La indiscutible retallada del text estatutari elaborat a Sau va portar Barrera a l'abstenció en el primer tràmit parlamentari madrileny. Es va abstenir per diferenciar-se clarament del vot negatiu de Fuerza Nueva (Blas Piñar) i del PSA (Rojas Marcos), però va votar a favor en el tràmit de ratificació del Congrés el 29 de novembre de 1979. Va manifestar que ho feia perquè, amb l'Estatut, Catalunya recuperava una part del que havia perdut; perquè les coses, a Catalunya, anirien millor i perquè era una plataforma en vista a noves reivindicacions.
El pensament polític de Barrera en aquells anys decisius es va expressar amb coherència, honestedat i valentia, i va estar sempre impregnat d'un patriotisme que el poble català sempre li haurà de reconèixer.
