Foment i el dèficit d'infraestructures
Barcelona"El Corredor Mediterrani, Rodalies de Catalunya, la B-40 Abrera-Terrassa i l'ampliació i finalització de la L-9 del metro són només algunes de les infraestructures més rellevants que acumulen retards que fan perillar la competitivitat de l'economia catalana". Aquesta afirmació tan contundent encapçala el document que la patronal catalana Foment del Treball va fer públic ahir per denunciar el dèficit d'inversió crònic en infraestructures que pateix Catalunya. El seu president, l'exdirigent d'Unió Josep Sánchez Llibre, va afirmar en roda de premsa que la situació d'algunes d'aquestes infraestructures, licitades de fa anys, és una autèntica "vergonya".
Que una institució tan poc sospitosa d'independentisme com Foment del Treball faci unes afirmacions d'aquest calibre hauria de fer pensar les autoritats espanyoles que tenen un problema greu a Catalunya. Els tècnics de Foment fins i tot es van atrevir a posar números sobre la taula. Calculen que la licitació mitjana anual de les regions europees comparables amb Catalunya ronda el 2,2% del seu PIB respectiu, cosa que en el cas català significaria uns 5.000 milions d'euros (l'any 2018 va ser de només 1.671) entre l'Estat, la Generalitat i els ens locals. A més a més, afirmen que caldria un extra anual de 2.000 milions al llarg de cinc anys (fins al 2023) per acabar les infraestructures més urgents. O sigui, caldria passar d'aquests 1.671 milions del 2018 a 7.000 milions. Foment calcula que el dèficit inversor a Catalunya dels últims 10 anys puja a la quantitat de 28.000 milions d'euros, gairebé un pressupost sencer de la Generalitat.
La patronal catalana demana un pacte de les forces polítiques i del món institucional econòmic per impulsar la inversió. El president de la Generalitat, Quim Torra, els hauria d'agafar la paraula per anar junts a Madrid, ja que la principal causa del dèficit és la baixa inversió estatal, que gairebé mai va complir la disposició addicional tercera de l'Estatut, que marcava que havia de ser equivalent al pes de Catalunya en el PIB estatal. La conjuntura no és especialment desfavorable. I a més a més el vot d'ERC o JxCat pot resultar determinant per a la investidura.
Hi ha poques coses que uneixin tant la societat catalana com la crítica a l'estat de les seves infraestructures, que condicionen la competitivitat. I Catalunya necessita poder reagrupar-se al voltant de causes que apleguin grans majories. El famós 80% que està en contra de la repressió, i que és ben real, també podria ser aplicable a la falta d'inversions i a un finançament intolerable, que a més afecta el 100% de la població. Una forta campanya en aquest sentit serviria per superar la dinàmica de blocs i posar en dificultats partits com el PSC, que no és gens bel·ligerant amb el PSOE en aquest àmbit, però també Cs i el PP.
Perquè no oblidem que per molt que hi hagi un conflicte polític que ho amara tot, el món no s'atura i l'economia catalana està perdent oportunitats de negoci per culpa de la falta d'inversió. I mentre Catalunya formi part de l'estat espanyol, té dret a exigir i rebre el que li pertoca.
