Brussel·lesMilions de ciutadans europeus fa mesos que han vist retallades les seves llibertats, i molts també les seves fonts d’ingressos. I els esperen unes festes de Nadal amb poques expectatives de portar el goig i l’esperança renovada que sovint signifiquen. En aquest context, les autoritats europees, la Unió Europea, en la seva accepció més magnànima, no podia permetre’s el luxe d’enviar la ciutadania de vacances de Nadal sense haver fet la feina, encara que això impliqui concessions. Després d’una proposta d’Alemanya, ahir Hongria i Polònia van moure’s per aixecar el veto que mantenen des de fa setmanes sobre els fons europeus antipandèmia i el pressupost comunitari fins al 2027 -1,8 bilions d’euros-, que s’han de reconduir a la reconstrucció d’una economia europea profundament maltractada pels efectes de la pandèmia. El motiu del veto: la negativa d’aquests dos països a lligar el repartiment dels fons al compliment de l’estat de dret.
La proposta de la presidència alemanya és un pedaç. Consisteix en una declaració dels Vint-i-set països de la Unió Europea que aclareix com i quan es pot aplicar el mecanisme de vinculació dels fons europeus a l’estat de dret ja pactat per l’Eurocambra i els estats i que Hongria i Polònia rebutgen. En els matisos hi ha les trampes. El text referma que les concessions de fons europeus van lligades a principis democràtics, però introdueix la possibilitat d’aturar aquest compliment: hi ha el compromís de la Comissió Europea de no posar-lo en marxa si algun país el recorre al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Això és el que previsiblement faran Hongria i Polònia, cosa que podria allargar-se més d’un any (temps que, casualment, Orbán té d’aquí a les pròximes eleccions).
D’aquesta manera totes les parts poden cantar victòria. El text legal del mecanisme no es toca però se’n retarda l’aplicació a la pràctica i per la porta del darrere. Fonts parlamentàries critiquen l’operació perquè la consideren una manera encoberta d’incomplir l’acord i un “precedent perillós”, però admeten que és el mal menor tenint en compte les circumstàncies. Cal recordar, a més, que el gruix de països europeus havien amenaçat Hongria i Polònica d’aplicar un mecanisme que els deixés només a ells sense fons. Però l’amenaça ha quedat en res.
El text es va entregar ahir als ambaixadors europeus i estarà sobre la taula dels caps d’estat i de govern avui en la cimera que ha de tancar un 2020 que, en paraules d’una font diplomàtica, ha sigut “horrorós”.
Que Hongria i Polònia s’acontentin així no és garantia de l’acord, però l’aplana perquè, segons tres fonts diplomàtiques, ha sigut rebut amb bons ulls pels representants dels governs, incloent-hi els Països Baixos i estats nòrdics com Dinamarca, particularment exigents amb el mecanisme de l’estat de dret per la seva ortodòxia pressupostària, que els empeny a buscar sempre més garanties que els fons (als quals contribueixen substancialment) es gasten amb encert. “Ningú va dir que hi estava d’acord, però moltes veus van dir que és una proposta decent sobre la qual es pot treballar i això és positiu”, afirmava una veu diplomàtica del bloc menys favorable a fer concessions a Viktor Orbán.
Així doncs, els Vint-i-set aprovaran previsiblement avui aquesta declaració annexa que permetrà que els engranatges del Consell Europeu desbloquegin definitivament la posada en marxa dels fons antipandèmia i del pressupost europeu. Encara caldrà una ratificació als Parlaments nacionals, però una vegada aixecat el veto hongarès i polonès, aquest tràmit també fa baixada.
Tot plegat significa que el pla de recuperació que inclou 750.000 milions d’euros entre crèdits i transferències aconseguits a través de l’emissió de deute de la Comissió Europea per a les economies més afectades pel coronavirus veurà la llum juntament amb el pressupost europeu d’1,1 bilions d’euros a gastar fins al 2027. No arribaran l’1 de gener, com s’havia previst l’estiu passat, perquè tants entrebancs han complicat encara més una burocràcia europea lenta de naixement.
Espanya espera 140.000 milions
Espanya té assignats 140.000 milions d’euros entre crèdits i transferències i ja n’ha pressupostat bona part als comptes públics aprovats recentment al Congrés de Diputats. Com s’ho farà? El govern de Pedro Sánchez els avançarà gràcies a l’endeutament públic i els compensarà de manera retroactiva. A més, el pla de recuperació preveu un avançament del 10% per al 2021. El departament de la ministra d’Economia Nadia Calviño assegura que té molt avançats els documents que ha de presentar per poder tenir accés a tots aquests fons europeus, tot i que té temps fins a l’abril que ve, precisament per aquest endarreriment en la seva aprovació. Les condicions lligades a aquests fons (reformes en llenguatge brussel·lenc i retallades per a la majoria de la ciutadania) passen per la transformació verda i digital de l’economia i la reducció de les desigualtats, però Brussel·les sempre té l’ull posat al dèficit i les pensions, encara que, de moment, no ha alçat la veu.
LES CLAUS
1.Per què Hongria i Polònia veten els fons?
Perquè la Unió Europea ha acordat que, a partir del 2021, la concessió de tots els fons europeus anirà vinculada al compliment dels valors democràtics i de l’estat de dret. Els dos països tenen oberts expedients justament per incompliments en aquest àmbit i se senten amenaçats. Com que no van poder impedir que s’aprovés aquest mecanisme, veten els fons que necessiten unanimitat.
2. Quina és la solució que proposa Alemanya?
No es retira el mecanisme de l’estat de dret com voldrien Budapest i Varsòvia sinó que s’afegeix una declaració política que referma les seves expectatives i obre la porta a no activar el mecanisme fins que es pronunciï la justícia europea si algun govern el recorre. D’aquesta manera se’n retarda l’aplicació a la pràctica en un procés que podria durar mesos o més d’un any.
3. Què passa si aixequen el veto?
Encara no està garantit, perquè no només cal que hi estiguin d’acord Hongria i Polònia, sinó que la resta de governs acceptin la solució de manera unànime. Si és així, es podrà desbloquejar el fons europeu de recuperació de 750.000 milions i també el pressupost comunitari d’1,1 bilions. Si no, la Comissió ja prepara una alternativa que deixaria fora Hongria i Polònia però implicaria retallades.
