Pedro Sánchez ja no té excusa amb els presos polítics
BarcelonaEl jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va tornar a sorprendre ahir amb una de les seves piruetes i es va declarar "incompetent" per decidir en quin centre penitenciari concret han d'estar "confinats" els presos polítics catalans. Llarena, potser cansat que els polítics hagin descarregat en ell tota la responsabilitat –tal com ahir mateix va fer el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska–, va passar-li la pilota al govern espanyol. Pedro Sánchez té des d'ahir una nova patata calenta sobre la taula. Ara ja no pot escudar-se en els jutges o en el poder judicial, ja que aquests li han dit que la decisió és seva i només seva.
Cal dir, d'entrada, que la situació de presó preventiva que pateixen els líders independentistes catalans és totalment desproporcionada i inhumana, ja que es basa en un relat dels fets i en una qualificació delictiva que tenen poc a veure amb la realitat. Per sort, la justícia europea ja ha desacreditat la justícia espanyola en aquest àmbit i ha deixat clar que el que va passar a Catalunya la tardor passada no es correspon amb el delicte de rebel·lió i ni tan sols amb el de sedició. El mateix Llarena es queixa amargament en la interlocutòria d'ahir de la inexistència de col·laboració judicial –tal com ell l'entén– entre països europeus.
Atenint-nos, però, al principi de separació de poders no té cap sentit reclamar a Pedro Sánchez l'alliberament dels presos perquè no depèn d'ell. Com a molt podria forçar la Fiscalia General de l'Estat a retirar els càrrecs, però això, que és veritat que tindria un impacte polític molt important, difícilment faria canviar la situació dels presos. Però des d'ahir sí que pot prendre una mesura que respon només a un criteri humanitari: el traslllat dels líders empresonats a presons catalanes. Després de la interlocutòria de Llarena, no hi ha res que impedeixi prendre aquesta decisió. Al contrari, no prendre-la equival a allargar de manera gratuïta el patiment de famílies i amics, que ara es veuen obligats a fer 1.200 quilòmetres per visitar-los.
En el seu discurs d'investidura, Sánchez es va comprometre a obrir un diàleg amb la Generalitat i a intentar trobar una "solució política" al conflicte. Doncs abans de negociar res i si vol ser creïble, s'haurien de posar les bases d'una certa distensió i fer gestos que apuntalin aquesta bona voluntat. El trasllat dels presos seria un primer pas, que s'hauria de fer fins i tot abans de la trobada del president espanyol amb el seu homòleg català, Quim Torra.
I en l'horitzó hauria de quedar clar que, en el cas que hi hagi condemnes, el govern espanyol té la potestat discrecional d'aprovar indults, una mesura que va ser defensada per Miquel Iceta durant la campanya del 21-D. Sánchez ha d'entendre que no hi pot haver cap solució definitiva a la qüestió territorial mentre persones que han defensat les seves idees de manera pacífica i cívica, i a través de mètodes democràtics com ara una votació, estiguin empresonades. I que si el PSOE no fa passos en aquesta direcció, estarà condemnat de per vida a ser un comparsa de la dreta.
