Un altaveu internacional

BarcelonaEls ideòlegs del Tsunami Democràtic van decidir fa cosa d’un mes contactar amb Pep Guardiola amb el convenciment que l’entrenador s’avindria a llegir el manifest de protesta per la sentència de l’1-O. Ell, un entrenador de prestigi amb molt ressò internacional, va acceptar de bon grat. Fa més d’una setmana gravava el missatge que s’acabaria emetent el dilluns a la nit per TV3, l’agència France Presse i la BBC. Un gest molt aplaudit per l’independentisme.

Nascut a Santpedor el 1971, Pep Guardiola no ha amagat mai el seu perfil catalanista ni el seu posicionament polític d’esquerres. Ho va fer -tot i que de manera més discreta- quan era jugador del Barça, i faria un pas més el 2008, ja com a tècnic, quan va agafar les regnes del primer equip blaugrana. Un exemple va ser la insistència per poder fer rodes de premsa en català a tots els estadis d’Espanya, un fet que ara està normalitzat però que aleshores semblava gairebé una quimera. Aquest activisme li va valer moltes crítiques de l’unionisme, abans fins i tot que comencés el Procés. Li retreien, per exemple, que hagués defensat la samarreta de la selecció espanyola.

Després d’un any sabàtic i d’entrenar el Bayern Munic alemany, Guardiola aterrava a les Illes Britàniques el 2016 per entrenar el Manchester City. Un any abans havia fet un pas més tancant la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 27 de setembre del 2015. “Tot el que fem en la vida és política. Per què no puc defensar la meva opinió? Els partits m’ho van demanar i vaig dir que sí”, explicava llavors.

Des d’Anglaterra viuria l’1-O, tant els dies previs com els anys posteriors. Unes situacions que mai ha esquivat ni a les sales de premsa ni en actes públics, on ha acostumat a col·laborar quan les entitats sobiranistes l’hi han demanat. De fet, va animar els catalans a participar en el referèndum i va assegurar que ell també havia votat per correu.

Multat per portar el llaç groc

Però la tasca més visible va ser arran de l’empresonament dels líders polítics i socials, quan va decidir portar el llaç groc als partits. La imatge va generar un gran impacte mediàtic i no va agradar gens al govern espanyol, que va moure els fils a través dels seus canals diplomàtics perquè la Federació Anglesa (FA) l’hi prohibís. Quatre mesos després, el febrer del 2018, la FA obria expedient al tècnic per mostrar “símbols polítics” en els partits oficials. “Abans que entrenador, soc persona. El llaç groc el portaré fins al final”, responia el tècnic, a qui acabarien imposant una multa de 20.000 lliures (22.500 euros). Finalment, i pel risc de noves sancions, se l’acabaria traient. “Accepto la decisió perquè ho he de fer, no perquè hi estigui d’acord”, contestava.

“Jo sempre em poso en el lloc de la gent; gent a la qual han privat de llibertat i que l’únic que han fet és demanar votar”, havia dit el tècnic quan li demanaven reiteradament per la insistència de mantenir el llaç. El novembre passat Guardiola va visitar els presos polítics al centre penitenciari de Lledoners, des d’on va concedir una entrevista en un programa fet per diversos interns on destacava que les seves accions havien fet que a Anglaterra la gent “intentés entendre el perquè del llaç groc”.

A diferència de molts esportistes d’elit, Pep Guardiola no ha amagat mai els seus ideals. Tot i que això, com reconeixia fa uns mesos en una entrevista a l’ARA, “segur” que li havia portat conseqüències.