Per després del tortell de Reis

Escriure la carta als Reis és tot un exercici pedagògic, perquè obliga a combinar il·lusió i contenció. Per això la carta sempre ens crea una gran tensió interior, perquè ens obliga a prioritzar, fa venir por de no ser correspost i veiem a venir que es produirà un descobriment dolorós: que, en el fons, allò que demanem no ens faci tan feliços com ens imaginem. Qui no recorda aquell malestar en secret de la tarda de Reis, en què se suposava que havíem d’estar immensament contents? El filòsof francès Comte-Sponville va escriure una sàvia aproximació al problema dels desitjos: si quan no tenim una cosa que desitgem, patim, i quan ja la tenim, ens avorrim, el secret de la felicitat és desitjar allò que tenim. Mirem al nostre voltant, sobretot el nostre entorn afectiu, i probablement descobrirem quin poc cas que fem a allò (o a aquells) que tan havíem desitjat.