Perdre pes

Llegeixo alguns comentaris a Twitter sobre la presó d’Oriol Junqueras relacionats amb la seva complexió física: “Esa barriga burguesa se le va a acabar en la cárcel”, deia una dona ahir. En els mateixos termes parlava la periodista Carmen Rigalt, fa uns dies: “Debería salir de la cárcel como un hombre nuevo. Si ha de ser el próximo president, lo deseable sería que empezara de cero con 30 kilos menos”.

Ensenyem als nens que cadascú és com és i que no hem de fer burla ni menyspreu de les característiques físiques de ningú. Que hi ha prims i grassos i que estar massa prim no és saludable i que estar massa gras tampoc. L’altre dia veia amb la meva filla Los Goonies, de la qual tenia un gran record. No suporta una revisió: les nenes són personatges auxiliars i passius i hi ha un nen, de sobrenom Gordi, del qual és normal fer burla per la panxa que té. En vam parlar, d’això, jo i la mossa. Li vaig explicar que quan jo era petita hi havia qui es burlava dels diferents. Que a la meva classe, per exemple, hi havia una nena a qui anomenaven Cuatro Ojos perquè duia ulleres. Ella no s’ho podia creure.

Però vet aquí que no havíem acabat amb la llavor aquesta de la burla. El que ha passat és que la gent que normalment faria befa dels grassos (i potser d’altres col·lectius) ha passat a fer befa només d’alguns grassos. Dels que els cauen malament. Igual que deien que els independentistes catalans hem “despertat la bèstia del feixisme”, que només dormia, es veu, també hem despertat la bèstia de la discriminació, que també devia dormir. Insultant l’Oriol Junqueras pel seu pes, atribuint-li una pitjor qualitat moral pel fet de no estar prim, estan insultant tots els altres grassos. (No han llegit Falstaff, suposo.) A tots ells els recomanaria, urgentment, tenir nens a prop.