Una cara B plena de motivacions

Pere Sureda només té 20 anys, però té la sensació d'haver viscut ja tres o quatre vides. I cap de fàcil. El 15 de setembre va utilitzar les xarxes socials per difondre una carta personal en què resumia algunes de les dificultats que ha superat. "No sé sincerament com començar això. Ho escrit trencat, però recomponent-me. Almenys intentant-ho. Vull aclarir que no busco atenció ni suport. Simplement vull estar en pau amb mi mateix, ja que porto una batalla rere l'altra contra el meu estat anímic, contra la meva salut. He arribat a la conclusió que, si no ho comparteixo, mai podré treure'm aquesta armadura que m'he anat creant".

Quan tenia 17 anys li van detectar un problema cardíac. "He superat dos o tres anys d'hospitals fent-me tot tipus de proves per al cor i una operació de quatre hores que es va complicar", recorda. Un any després va patir una lesió de genoll que va requerir dues operacions. "Vaig haver de seguir un any i mig de pautes per curar-me al 100%", diu. A més, els metges li van diagnosticar narcolèpsia. "L'arrossego des dels 10 o 11 anys. És un trastorn neurològic que provoca una desconnexió del cervell durant uns segons i que et deixa sense poder controlar el cos. Quan tinc un episodi, no m'enrecordo de res". No pot conduir, nedar sol ni practicar escalada.

Quan el Pere era adolescent, el seu pare va entrar a la presó. Uns anys després, la seva mare va patir un càncer. "He patit depressió i encara continuo arrossegant-la". Sureda va arribar a pensar en allunyar-se del món de la cistella, però al final va canviar d'opinió. "Vaig plantejar-me deixar el bàsquet, vaig estar a punt, però una frase del meu pare em va fer obrir els ulls i em va recordar qui soc: «No has de deixar que la malaltia et venci»". La solució va ser tornar al Bahía Sant Agustí, el club de la ciutat de Palma en què es va formar abans d'intentar convertir-se en jugador professional. L'objectiu és oblidar-se de la pressió i recuperar la passió per les coses senzilles que el van sentir bé.

Fa uns dies el jugador va concedir una colpidora entrevista a Faustino Sáez (El País). "Vaig fer pública la meva història per projectar la meva lluita i superació per a qui la pugui agafar com a exemple", diu Sureda, que fa una crida a les associacions de jugadors, a les federacions, als clubs i a les institucions perquè tinguin cura de la cara B de l'esport, "de tots aquells que corren el risc de quedar-se pel camí", argumenta.