'Perfumes': ¿pot una pel·lícula sobre perfums resultar inodora?

'Perfumes'

(2,5 estrelles)

Direcció i guió: Grégory Magne. 100 minuts. França (2019). Amb Emmanuelle Devos, Grégory Montel, Sergi López i Gustave Kervern. Estrena als cinemes el 30 de desembre.

Gairebé una dècada després del seu aclaparador èxit de taquilla, el record de la pel·lícula Intocable roman ben fresc en la memòria del cinema popular francès. Així, malgrat no jugar la carta interracial, Perfumes replica sense embuts la fórmula de la trobada fraternal, i mútuament enriquidora, entre dos representants d’esferes socials allunyades. En aquest cas, d’una banda trobem un xofer una mica sapastre, però de bon cor, que necessita millorar el seu estatus econòmic per garantir-se la custòdia compartida de la filla. I a l’altra banda de l’equació narrativa, hi figura una estirada perfumista que pateix en soledat la seva naturalesa asocial i la falta d’estímuls professionals.

La bona química entre els actors Grégory Montel i Emmanuelle Devos eleva notòriament l’interès potencial de Perfumes, una comèdia costumista que sap equilibrar la seva vocació edificant amb el to agredolç. Tanmateix, la pròpia efectivitat de la fórmula fa de la contemplació del film una experiència previsible, en la qual es troba a faltar el vertigen que generen la incertesa i la transgressió. En definitiva, Perfumes acaba resultant una pel·lícula inodora, entregada a la celebració d’una sospitosa forma de pau social en què l’ascens dels desfavorits passa per la submissió benintencionada i desinteressada als interessos dels privilegiats. ¿Una versió afrancesada del somni (neoliberal) americà?