El perill d'infusionar el trumpisme amb cassalla

BarcelonaLa traca final de Trump ha ofert espectacles lamentables però també alguna alegria. Jo, per exemple, he xalat amb la cobertura que n’ha fet Alerta Digital, aquest mitjà d’ultradreta que filtra el trumpisme amb les essències pàtries espanyoles. Per exemple amb aquest titular, que deixo en VO per no sacrificar-ne els rics matisos expressius: ʺ¡Vaya par de machotes! Abascal y Casado se alían con el depravado Biden y condenan el asalto pacífico al Capitolioʺ. El compromís amb el rigor informatiu queda palès quan el diari agafa una foto de lluny i desenfocada, on es veu un home prim i amb els cabells llargs, i munta el següent titular amb opció de Pulitzer: ʺ¿Pablo Iglesias en el Capitolio?ʺ (Resposta: no.) Quan Mike Pence no es va doblegar als desitjos de Trump, ho van narrar així: ʺEste traidor cede al chantaje de la mafia globalista y rompe con Trump para impedir que se descubra el fraude electoralʺ. Però Alerta Digital no només excel·leix en el periodisme informatiu: també enlluerna amb anàlisis brillants. En un moment de màxima complexitat, el mitjà va trobar el desllorigador de tot plegat: ʺSeñor Trump: declare la ley marcial y mande detener a Bidenʺ. Fàcil, no? I, aquesta setmana, fins i tot arribava al deliri xenòfob amb el titular ʺLa mexicanización de Estados Unidos prefigura su declive como potencia hegemónica mundialʺ.

Un cop l’any em permeto de recordar que aquesta festa de tuf racista es paga, en part, amb anuncis dels que envien servidors publicitaris globals de manera automàtica. En la meva visita d’avui, hi apareixien Renault, MásMóvil, Burger King i Miró. Voldria pensar que no és que vulguin relacionar la seva marca amb aquests (diguem-ne) valors, sinó que hi han anat a parar inadvertidament. Però són empreses prou grans com per tenir algú que controli i discrimini, en comptes d’haver-se d’acollir al benefici del dubte.