Els perills d'una nova cursa armamentista
BarcelonaEl desembre de 1987 els llavors presidents dels Estats Units, Ronald Reagan, i de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, van firmar un històric tractat de no proliferació de míssils de mitjà i curt abast (INF) que tenia com a objectiu que Europa no fos escenari d'una cursa armamentista nuclear. Aquest acord, signat en plena Guerra Freda, ha sigut clau per minimitzar, al llarg de les últimes tres dècades, el risc d'un conflicte nuclear. Des d'aquest divendres, aquest acord ja no és vigent perquè els Estats Units han decidit retirar-se'n enmig d'acusacions d'incompliment dirigides a la Rússia de Putin. La fi de l'INF preludia al seu torn la del tractat de míssils de llarg abast, l'Start, que expira el 2021. Tot apunta, doncs, que ens endinsem en una nova era sense consens entre els diferents països i, per tant, sense restriccions armamentistes de cap tipus.
Al darrere de la decisió de l'administració nord-americana no hi ha, com podria semblar, la intenció amagada de buscar un conflicte amb Rússia. Els experts coincideixen que Donald Trump vol obtenir la llibertat absoluta per fabricar armament perquè la Xina, que és el seu gran adversari actual, no està sotmès a cap tipus de restricció ni té cap intenció d'estar-ho en el futur. Per tant, els Estats Units, i també Rússia, es disposen a fer grans inversions en armament, sobretot en míssils balístics, per poder fer front al poder militar creixent de la Xina.
Aquest escenari ens acosta a una reedició de la Guerra Freda, però en aquesta ocasió entre els Estats Units i la Xina (amb Rússia com a tercer en discòrdia i amb la Unió Europea com un actor insignificant mentre no posi en marxa el projecte d'exèrcit comú), que ja està vivint episodis cruents en l'àmbit comercial, amb l'anunci d'aranzels per part de Washington i la consegüent resposta de Pequín.
El món bipolar de la Guerra Freda va deixar pas, a partir de 1989, a un món amb una sola superpotència, els Estats Units. Això està canviant els últims temps amb la irrupció de la Xina no només en l'àmbit militar, sinó també en l'econòmic (estan a punt de superar els EUA en PIB) i en el tecnològic (tenen la seva pròpia cursa espacial). En aquest context, i amb uns líders mundials (Trump, Putin i Xi, però tampoc Erdogan o Bolsonaro) que no creuen en el multilateralisme, els pròxims anys el planeta es podria veure immers en una nova cursa armamentista nuclear com la dels anys 70 i primers 80. Amb la diferència que avui les armes són molt més eficients i destructives que en aquella època.
És urgent, doncs, tornar al multilateralisme i al control armamentista. Als tractats com els que es van firmar fa 30 anys per part de líders que, en la teoria, estaven molt més lluny ideològicament, com era el cas de Reagan i Gorbatxov. Sense oblidar que el gran repte geoestratègic dels pròxims anys serà convèncer la Xina que, si vol beneficiar-se del comerç mundial, ha d'acceptar algunes regles. Entre elles la necessitat de no provocar una cursa armamentista de conseqüències incertes.