Periodistes en tren cap a València

Divendres a primera hora del matí periodistes i responsables de premsa de CaixaBank es troben a l’estació de Sants de Barcelona per agafar l’Euromed que surt cap a València a les 8.10 del matí. Més o menys a la mateixa hora l’escena es repeteix a Madrid amb periodistes i treballadors de Bankia (els executius solen viatjar en avió). Curiosament, València és a 300 quilòmetres, 350 per carretera, tant de Madrid com de Barcelona. Els catalans, però, faran un hora més de tren (2hores i 45 minuts), ja que els madrilenys tenen AVE (1 hora i 45 minuts). El greuge, si es fa el trajecte per carretera, és econòmic, ja que els catalans han de pagar peatge fins a l’Hospitalet de l’Infant (abans del 2020 es pagava fins a València). Quan les dues comitives arriben a la ciutat tots fan cap a l’elegant edifici que va ser seu del Banc de València i ara és la seu institucional de CaixaBank. Ningú té temps ni de fer una orxata amb fartons.

Dinar a l'estació

La roda de premsa de José Ignacio Goirigolzarri i Gonzalo Gortázar, una de les més importants del sector financer dels últims anys, dura dues hores i 35 minuts. En acabat, els serveis de premsa reparteixen entre els periodistes una bossa amb el següent menú: amanida de quinoa, quiche d’espinacs, wrap de pollastre i un brownie. Tothom ha corregut a escriure la crònica i ara surten escopetejats cap a l’estació Joaquín Sorolla per agafar els trens de tornada. La majoria dinen a la mateixa estació o ja dins del tren. Els catalans agafen l’Euromed de les 16.10 h, que arriba a Barcelona a les 19.35 h. L’endemà, tothom anirà a treballar al seu lloc habitual, a Barcelona o a Madrid, i a València no hi quedarà ningú. Qui guanya, doncs, amb el canvi de seu de CaixaBank? No hi ha dubte: Renfe.