¿Permetrà Marchena exercir d’eurodiputat a Junqueras?
L’Advocacia assumeix que el president d’ERC haurà de ser custodiat policialment per evitar el risc de fuga
L’Advocacia de l’Estat ha sol·licitat al Tribunal Suprem que, en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), autoritzi Oriol Junqueras no només a sortir de la presó per recollir l’acta d’eurodiputat i fer els tràmits al Parlament Europeu, sinó a exercir aquesta funció fins que es resolgui a l’Eurocambra la petició de suspensió de la seva immunitat. Això implica permetre que viatgi fora d’Espanya, sota custòdia, per desenvolupar la seva activitat parlamentària.
A l’escrit elaborat per l’Advocacia General de l’Estat, firmat per la responsable a la causa del Procés, l’advocada Rosa María Seoane, s’utilitzen, tal com va avançar diumenge l’ARA, les dues cartes que va jugar el Tribunal Suprem en el cas d’Oriol Junqueras: la suspensió de la pena d’inhabilitació al condemnar-lo el 14 d’octubre i la promesa del president de la sala segona, Manuel Marchena, al president del TJUE, Koen Lenaerts, que la sentència s’aplicarà encara que Junqueras estigui en situació de “penat”, és a dir, complint pena ferma.
La primera, la suspensió de la pena d’inhabilitació de 13 anys, va ser adoptada pel tribunal del Procés precisament al considerar pendent un recurs de Junqueras contra la denegació de permís per sortir de presó i anar a la Junta Electoral Central el 17 de juny per recollir l’acta d’eurodiputat. Aquest recurs es va deixar sense resoldre, precisament, fins a conèixer la sentència del TJUE.
La segona va ser la promesa de Marchena a Lenarts, el 14 d’octubre, segons la qual tot i condemnar-lo aquest dia, el Suprem mantenia interès per la qüestió prejudicial de la immunitat de Junqueras fins al punt que tindria eficàcia malgrat el canvi de la situació de Junqueras, que passava de presó preventiva a “penat”.
La immunitat del líder d’ERC
La part més curiosa del plantejament de l’Advocacia és la referent a la immunitat de la funció d’eurodiputat de Junqueras. “Si bé el primer efecte que comporta la immunitat que s’ha de reconèixer al senyor Junqueras constitueix la possibilitat de dirigir-se sense impediments al lloc de reunió del Parlament Europeu o bé tornar-hi a efectes del compliment dels tràmits previstos, no ha d’obviar-se que la sentència del TJUE reconeix, a més, que aquestes immunitats tenen una finalitat expressa: «que els parlamentaris europeus puguin donar compliment a la seva missió»”.
D’aquí que l’escrit exhorta el Suprem a considerar “que l’efectivitat de la interpretació de la sentència del TJUE no s’ha de limitar a permetre o no unes formalitats concretes, sinó que s’ha d’interpretar de manera que per al tribunal es valori la manera com es farà possible que el senyor Junqueras compleixi la seva funció representativa mentre mantingui el seu estatuts de parlamentari”.
És interessant anotar que en el recurs de súplica de la defensa de Junqueras del juny passat contra la denegació de sortir de la presó -que l’Advocacia aconsella ara admetre- només s’exigia que pogués acatar la Constitució davant la JEC. L’Advocacia, doncs, fa un pas endavant en defensar la seva immunitat per complir amb la seva funció parlamentària.
L’escrit preveu que, per prevenir el risc de fuga, aquesta funció s’haurà de realitzar sota custòdia i per això proposa elevar consulta al TJUE perquè suggereixi en què podria consistir una “cooperació legal” entre els sistemes judicials per portar-la a terme.
El problema de fons: ¿com assegurar el compliment de la seva activitat parlamentària sense deixar-lo en llibertat?
Segons l'escrit, tot l'esquema proposat té en compte que la JEC no ha declarat la inhabilitació de Junqueras i la seva substitució per un altre candidat.
La Fiscalia del Suprem, precisament, ha sol·licitat al TS que es dirigeixi a la JEC perquè inhabiliti Junqueras. Fonts judicials apunten que la JEC esperarà a la decisió de fons que adopti el Suprem.
Aquestes fonts assenyalen també que el Suprem admetrà la primera part de la sol·licitud de l'Advocacia, és a dir, la presa de possessió a Espanya de Junqueras com a eurodiputat, mentre que la segona, el reconeixement de la immunitat per exercir, es presenta més problemàtica.
Encara que l'Advocacia va en compte de no sol·licitar la llibertat com a tal, les fonts consultades veuen dificultats per a un trasllat de Junqueras a Brussel·les o Estrasburg sota custòdia. Tot dependrà, també, del temps que consumeixi el suplicatori o l'autorització a l'Eurocambra per cobrir el tràmit de la sentència del TJUE.
El cas de l'empresari José María Ruiz-Mateos es va allargar durant un any, entre el gener del 1990 i el febrer del 1991, encara que ara podria durar un parell de mesos.