Però, qui deu ser M. Rajoy?

En un informe sobre governança i malbaratament de la inversió pública, el Fons Monetari Internacional (FMI) situa Espanya com un exemple de mala praxi i “corrupteles” en l'obra pública. L'organisme monetari i financer les descriu, aquestes corrupteles, en aquests termes: “Les inversions mal programades pels governs entre el 1995 i el 2006 s'han vist acompanyades d'una falta de transparència durant la licitació”. I afegeixen: “Manipulacions en les licitacions, regles de puntuació esbiaixades en les assignacions dels contractes i, especialment, les renegociacions posteriors, facilitaren negocis corruptes”. És necessari subratllar el període temporal: del 1995 al 2006, coincidint quasi any per any amb els governs d'Aznar (1996-2004). Els executius presidits per Rajoy entre el 2012 i el 2018 en serien continuadors gràcies a la capacitat del PP de comportar-se com “un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional mitjançant mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica i local, a través d'una estreta i contínua relació amb militants influents d'aquest partit”. Són paraules citades textualment de la sentència del cas Gürtel que va emetre l'Audiència Nacional fa dos anys, i que políticament va tenir com a conseqüència la caiguda del govern del PP arran de la moció de censura presentada per Sánchez contra Rajoy.

Aquella sentència deixava establert que el PP s'havia lucrat amb aquest “sistema de corrupció institucional” fins al punt d'haver construït una caixa B del partit, un punt que la sentència que emet ara el Suprem (com a resposta al recurs del PP contra la sentència anterior) no desmenteix, sinó que d'alguna manera deixa en suspens, a l'espera que sigui jutjat en la peça que li correspon de l'enorme causa del cas Gürtel. Aquesta distinció (aquesta argúcia?), però, és suficient perquè un Casado cada dia més exasperat –i desesperat– s'hi tiri al damunt en planxa, i afirmi que la moció de censura es va basar en una mentida (la sentència de l'Audiència Nacional seria una mentida, per tant). No ens passa per alt la tendència del Suprem a enviar flotadors i balons d'oxigen al líder del PP, fins i tot en casos de vergonya aliena tan rotunda com el de la falsedat del seu currículum acadèmic. Ni ens oblidem de com l'exsenador i ex director general de la Policia, Ignacio Cosidó, bravejava de controlar per darrere la sala segona de l'alt tribunal.

Precisament a la sala segona del Suprem és on es troba actualment Ángel Hurtado, que és el jutge que va fer un vot particular en la sentència de l'Audiència Nacional sobre la Gürtel (en un sentit exculpatori per al PP), i que, davant de la declaració com a testimoni de Mariano Rajoy, va tenir un comportament que també en causava, de vergonya aliena, per la seva submissió. Doncs aquest jutge servil que feia vots particulars a favor del PP va ser promocionat, i ara és un magistrat del Suprem, justament a la sala on es jutgen els casos de corrupció. Si l'hi pregunten, quasi segur que ell tampoc sap qui dimonis podia ser M. Rajoy.

El Suprem confirma la condemna al PP per la Gürtel però elimina les al·lusions a la caixa B