El pes de la palla

Al meu pare li agradaven molt els acudits dolents i els axiomes absurds. Com més dolents eren, més bé s’ho passava explicant-los. Quan jo era petit, una de les preguntes que més li agradava fer era: “Què pesa més, un quilo de palla o un de ferro?”

Es fa difícil dir si ahir pesava més l’un o l’altre. Una gran manera d’evadir-se de la xafogor de la jornada, i de l’excés de transcendència del Mundial de futbol, va ser clavar-se davant de la tele per veure els altres Mundials, els que no necessiten el VAR ni els cal l’assistència de psicòlegs, xamans, ni la de Manolo el del Bombo per recuperar-se de l’eliminació dels seus equips i d’uns ídols que, pobrets, avui ja fan vacances en iots de luxe per treure’s el mal gust de boca. Si és que els n’hi va quedar.

Tan bo va ser el GP d’Holanda de motos com el d’Àustria de F1. Tots dos van pesar el mateix. La setmana que Lineker va perdre la raó i Alemanya va caure eliminada del Mundial, els dos Mercedes van abandonar al Red Bull Ring, i ara Vettel ha recuperat el liderat de pilots, per un punt, i Ferrari mana al de constructors. Tot això a cinc dies que la F1 torni, en aquest cas a Anglaterra, a Silverstone, al pati particular de Hamilton, a l’autoanomenada Casa dels Esports del Motor.

Veníem d’un grapat de curses ensopides, de tres Grans Premis en què vam badallar d’allò més. I, ves per on, en una sola jornada, en un circuit on el millor és el paisatge que l’envolta, el campionat ha agafat una nova dimensió d’interès. Com canvien les coses amb només unes quantes voltes. És el que té un esport on tot és molt ràpid i passa a tota velocitat. També la capacitat per enamorar-se o desdir-se’n amb la mateixa fugacitat.

Ja no és només qüestió de si Ferrari podrà/sabrà aguantar els de l’estrella d’aquí a finals d’any. És que els de Red Bull, amb la primera victòria de l’any de Max Verstappen, també han presentat la seva candidatura al títol, sobretot ara que vindran unes pistes que els poden anar força bé.

Motos o cotxes. Va ser un diumenge tan bo, i feia tanta calor, que per decidir si pesava més el ferro o la palla em vaig posar a veure el ral·licròs de Suècia... i encara va ser millor! I també era un Mundial.